Perspectiva inquietant 2009-2010

El problema de les crisis és que se sap quan comencen, atès que molts ciutadans les pateixen en primera persona, però no quan poden acabar. De fet, probablement d'altres ciutats sabran remuntar abans que Vilanova i la Geltrú aquest canvi de cicle negatiu. Catastrofisme gratuït? Passem a observar els fets.

Tenim per davant un parell d'anys molt complicats, per la caiguda de l'activitat econòmica i principalment de la construcció, que restarà diners a les arques municipals, tal com ha reconegut l'Ajuntament.

Davant la pèrdua d'ingressos, el tripartit municipal PSC-IC-ERC ha decidit retallar una sèrie de despeses corrents: caldrà trucar menys pels telèfons mòbils, es deixa de fer la revista 08800, es reduiran les assessories externes, es faran menys hores extres, etc.

Aleshores, si tot això era prescindible… Per què aquestes despeses no es van retallar abans? Quina llàstima que hagi de venir una crisi per posar ordre a la despesa pública del consistori...

Caiguda del consum

Un altre punt inquietant és l'evolució de l'atur, situat entre l'11% i el 13% en funció dels mesos de l'any. La negativa marxa del sector de la construcció no només pot fer augmentar el nombre d'aturats, sinó que a més farà baixar els nivells de consum. I això pot fer entrar en pèrdues d'altres empreses i alimentar l'espiral de destrucció de llocs de treball.

Lamentablement, tot i que venim d'una època de vaques grasses, no hem estat capaços de desenvolupar alternatives potents que prenguessin el relleu al motor de la construcció.

Pla de Mandat sense respostes 

No trobareu respostes al Pla de Mandat 2007-2011, el "full de ruta" que guia al tripartit municipal PSC-IC-ERC. Les mesures previstes en l'apartat "Impulsar l’economia perquè generi nous llocs de treball" són escasses i poc connectades amb les necessitats reals.

Es tenia previst, per exemple, construir un nou espai firal amb hotel a la ronda Europa, però aquest projecte ja ha quedat aturat per manca de finançament. Les dificultats creditícies a nivell global hauran influït. Els bancs i caixes, però, tampoc hauran vist clara la viabilitat d'aquest projecte.

L'Índex de Competitivitat de les comarques catalanes elaborat per l'ADEG indica que el Garraf ocupa la posició número 18. Podria semblar que estem al mig de la taula. En realitat, però, estem entre les pitjors comarques de la província de Barcelona en competitivitat. Només el Berguedà és menys competitiu que el Garraf.

Projectes compartits

Tal com apuntava a l'inici, les mesures globals poden arribar a cobrir uns objectius econòmics fins a un cert punt, però si no s'actua a nivell local no hi haurà manera de restablir la confiança dels ciutadans i per tant reactivar el consum.

I per a això fan falta projectes compartits entre el sector públic i el privat, capaços d'engrescar la població. La recuperació de la Fira de Novembre, l'any 1991, n'és un exemple. Vilanova i la Geltrú estava sortint d'uns anys 80 molt durs, amb crisis industrials, taxes d'atur molt elevades, etc, i el renaixement de la Fira gràcies a l'acció conjunta de la Jove Cambra i l'Ajuntament va marcar un punt d'inflexió.

És simptomàtic, però, que avui dia la iniciativa privada s'hagi deslligat de l'organització de la Fira de Novembre i de la fira Galàctica (ara reconvertida per l'Ajuntament en un nou format i rebatejada amb un estrany nom que no em ve al cap).

Però jo em pregunto: té sentit que l'Ajuntament es dediqui a organitzar pel seu compte esdeveniments d'aquesta mena sense cap tipus de col•laboració o aliança estratègica amb els agents locals? És això sostenible? No correm el risc d'acabar creant fires desconnectades de les necessitats de l'empresa i de les tendències de consum?

Aquelles persones que vulguin enviar la seva opinió hauran d'enviar un e-mail a xaviercanalis@yahoo.es tot indicant el seu nom i professió/estudis. A més, caldrà deixar un telèfon de contacte, que el responsable d'aquesta secció conservarà només per resoldre dubtes o aclariments