Festes crítiques

El ritme que marquen els grans establiments comercials i que es contagia a tota la resta s'ha convertit en una altra tradició més de les festes, competint amb els torrons, la compra de loteria i els copiosos àpats familiars. Però les inèrcies i els llums nadalencs no poden passar per sobre d'una conjuntura econòmica que afecta l'estabilitat laboral de molts sectors i que a la comarca del Garraf es visualitza amb facilitat. I és que no és per casualitat que la majoria d'indústries de la ciutat no treballaran més d'una setmana aquest mes de desembre: expedients de regulació, suspensions temporals de contractes i demés estratègies han de frenar l'activitat, perquè també s'han frenat les comandes, s'han frenat les compres, s'han frenat les vendes…

Sembla que en aquesta voràgine l'únic que s'escapa a l'aturada econòmica és la dolça mentida que acompanya aquestes festes. Durant unes dies –cada cop més dies-, el Nadal permet disparar despeses que des de fa mesos s'intenten retallar per combatre la crisi econòmica: les famílies ho fan amb les compres compulsives, les empreses ho fan amb els hipòcrites sopars de Nadal i els ajuntaments ho fan amb la bogeria de la il·luminació festiva. El parèntesi no és coherent, ni saludable i comportarà conseqüències que els més optimistes volen emmarcar en la necessària dinamització de les compres i que els més pessimistes considernen que desembocarà en una recessió més accentuada a principis de l'any 2009.

Sigui com sigui, en aquestes festes es tornarà a fugir del missatge cristià del que va partir aquest muntatge escènic en què les famílies es troben i una felicitat artificial ho ha d'impregnar tot. No ens enganyem, això ni és un problema d'ara ni ha de ser un problema, ja que si ens regim estrictament per la celebració religiosa del naixement de Jesús només un petit percentatge de la població estaria aquests dies preparant un àpat pel proper 25 de desembre. Possiblement, sobre el paper, sigui milions els catòlics que hi ha, però la realitat és que practicants en són ben pocs. Així que si aquest muntatge pseudocomercial-pseudoreligiós se sosté per inèrcies, però també perquè possiblement la població necessita una excusa com aquesta per fer esclatar la seva vessant més folklòrica.

Sigui per això o sigui per cirscumstàncies sobrenaturals que se'ns escapen als simples mortals, aquestes dates aboquen a la reflexió personal i vital, l'elaboració de promeses, la marcació de reptes… en definitiva, a la renovació de les il·lusions que durant l'any s'aniran desgastant. Des de Temps Digital, desitgem a tots els lectors que reflexionin, que es comprometin, que es reptin i que renovin les il·lusions per entrar el millor possible al nou any.

Bones Festes i Bon Any 2009!