Confusió mental

BAIXARAN ELS PREUS?

Durant les dues darreres setmanes haureu observat una enquesta penjada a Vilanova Digital on demanàvem als lectors per quin preu es podria vendre un habitatge de 80 metres quadrats l'any que ve a la nostra ciutat. El resultat no pot ser més preocupant.

I és que l'estat d'opinió que reflecteix aquesta mini-enquesta és el d'una gran disparitat. Fixeu-vos atentament en el gràfic de barres de colors. Oi que les 5 possibilitats de preus es reparteixen de manera força homogènia?

Si bé es cert que gairebé la meitat de les persones creuen que el preu mig se situarà entre els 25 i els 30 milions de pessetes, hi ha gairebé tantes respostes que apunten a un preu de 20 milions (18%) com a un preu de 35 milions (19%).

Hi ha qui diu que els preus haurien de baixar més perquè el mercat immobiliari es reactivi. A l'espera que això passi, però, aquelles persones interessades en comprar un habitatge continuaran endarrerint la seva decisió. La persona que vol vendre, però, sempre voldrà treure el màxim i mentre pugui esperarà i/o baixarà el preu gradualment...

Cal recordar que la venda de pisos ha caigut un 28% de gener a setembre. Segons un recent estudi de la consultora Aguirre Newman, els preus mitjans de l'habitatge a Espanya haurien de caure un 23% per reactivar la demanda. I com més ràpid caiguin els preus, més ràpid arribarà la recuperació del mercat, sostenen alguns experts.

En qualsevol cas, el resultat d'aquesta enquesta confirmaria que ens trobem davant un mercat que avui dia no té les idees clares sobre quin hauria de ser el valor d'un producte, concretament d'un bé immoble. I mentre es mantingui aquesta confusió continuarem en un compàs d'espera o de paràlisi.

Quins factors podrien desencallar aquesta situació? L'empitjorament de la crisi econòmica pot forçar aquells propietaris angoixats pels deutes o les hipoteques-pont a reduir els preus per tal de vendre.

D'altra banda, a Vilanova es continuaran llançant pisos al mercat durant els propers anys: continuen les obres d'habitatges al Pla Sant Jordi; al Llimonet II s'han iniciat les obres d'urbanització; a Pirelli-Mar encara falten molts pisos per fer; i el projecte ARE per damunt de la Ronda Ibèrica preveu 900 habitatges més. O sigui, anem cap a una situació de sobreoferta, que també pot empènyer els preus cap avall.


MÉS CONFUSIONS: CAP DE CREU

Llegim que el govern tripartit de PSC-IC-ERC ha pactat amb CiU retirar el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) Cap de Creu. Què els ha fet canviar d'opinió?

Aquest pla urbanístic preveia l'obertura de la rambla Samà fins a l'esmentada plaça, la qual cosa hauria significat un complex i llarg procés d'expropiacions, enderrocaments, indemnitzacions, reallotjaments, etc. I mentre el pla ha estat vigent (durant 40 anys), els propietaris de les finques afectades no podien fer reformes interiors.

Segons la informació oficial publicada a la web del consistori, "donades les grans afectacions físiques i socials" i "donat el paper revitalitzador i de valor urbanístic que, en els últims anys, han suposat per a les ciutats els nuclis antics, així com la voluntat dels governs municipals de preservar-los al màxim, des de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú s'ha cregut oportú replantejar la situació que afectava el PERI Cap de Creu amb una modificació Puntual del Pla General d'Ordenació Municipal". Bla-bla, bla-bla.

A veure si ens entenem: les "grans afectacions físiques i socials" i "el paper revitalitzador del nucli antic" són factors de pes per retirar el PERI Cap de Creu que ja existien l'any passat, i l'altre, i l'anterior, i el de més enllà... Per què ara veuen la llum? Tinc la sensació que des de l'Ajuntament ens volen confondre...

M'atreveixo a especular que el factor determinant que porta a la retirada del PERI Cap de Creu és la crisi econòmica que se'ns ve al damunt.

I és que l'Ajuntament no té ni els diners ni els recursos per engegar aquest ambiciós projecte urbanístic ni per pagar les corresponents indemnitzacions als afectats. I difícilment podria convéncer en aquests moments a promotores inmobiliàries per desenvolupar aquest pla.

Ans al contrari, el govern municipal necessita desesperadament fonts d'ingressos, més activitat econòmica que pagui impostos i que s'aturi la destrucció de llocs de treball a la ciutat.

Solució? Oblidem el pla faraònic i el substituïm per un altre, més viable, que impulsi la rehabilitació de desenes de cases antigues i la captació de subvencions. Em trec el barret, Elena.

Ho celebro pels propietaris, que podran fer plans de futur amb més garanties.

Però aquesta decisió s'hauria d'haver pres fa anys. Quina llàstima que hagi d'arribar una crisi perquè a Vilanova i la Geltrú es moguin les coses.