La llibertat d’expressió

Sempre he defensat el dret a la paraula i el respecte per l’opinió que tenen les persones sobre qualsevol tema; d’això se’n diu respectar la llibertat d’expressió. Altra cosa, però, és compartir el fons de la qüestió i les maneres de fer arribar el missatge.

El que em coneix sap que no acostumo a callar si allò que es diu va en contra dels meus principis socials i/o polítics. Aleshores, opino de paraula i amb escrits, i defenso les meves idees amb tota honestedat, encara que potser pugui estar equivocat. Es tracta, però, de la meva opinió i la signo jo.

Un dels propòsits que em vaig fer a començaments d’any va ser la creació d’un bloc personal que em permetés ampliar horitzons aprofitant les immenses possibilitats que ofereixen les xarxes socials d’internet. Vilanova Digital, a més, m’ha obert una finestra per arribar a tots aquells que vulguin llegir-me i desitgin opinar, fins i tot, des de l’anonimat.

Sóc conscient que una opinió no és mai compartida per tothom el cent per cent, però aquí rau, precisament, la grandesa de la democràcia. De no ser així, estaríem parlant d’una altra cosa. I si dius coses que tot fill de Cubelles, o bé persones que ja fa més de 20 anys que hi viuen al poble, coneixen de sobres, sens dubte que pots ferir sensibilitats i trepitjar algun ull de poll.

Fent aquesta reflexió, atès el meu tarannà i tenint en compte el terratrèmol que ha provocat el meu article al Vilanova Digital del dia 7 de gener, el més honest és no callar davant d’incoherències de discursos polítics que es fan en els últims plens de Cubelles, tant si vénen dels grups del govern, com si vénen de l’oposició. I això és el que he fet i el que faré sempre. Crec que el silenci et fa còmplice i no vull donar peu perquè ningú pugui pensar que comparteixo discursos que sempre he combatut políticament.

El que em coneix sap que sempre he mirat de ser coherent amb les meves accions. Per tant, vull continuar fidel als principis que em varen portar a fer política. Dit això, penso que en els temps que corren és difícil trobar persones que mantinguin els seus principis i les seves iniciatives, siguin on siguin, fins i tot quan mantenir-les resulta d’allò més incòmode.

Feia molt de temps que estava callat i l’experiència encetada amb el meu propi bloc, deslliurat de tot perill de censura, si més no és engrescadora. Tenir davant teu una finestra que et permet arribar a moltíssima gent de tota ideologia i condició et fa posar les piles i et carrega de responsabilitat. Darrere d’aquesta pantalla hi ha persones que esperen opinions escrites per persones que, d’una manera o altra, creen discurs i generen debat.

Vull aprofitar aquest escrit per fer uns aclariments a aquelles persones que estiguin disposades i interessades a relacionar-se amb el meu bloc i el meu grup polític. El bloc és personal. Els escrits són signats per Jordi Coch. Per tant, estic completament d’acord amb el comentari de la responsable de comunicació d’ICV, Anna Márquez, on assenyala que Iniciativa no es fa responsable dels meus articles. De fet, per aquesta raó són només meus.

Del que discrepo amb la meva companya és que m’hagi reprovat en públic, fent-ho a més en nom de tots els components de la Comissió de Política Local de Cubelles. Ella sí ha donat la seva opinió personal, parlant, suposadament, en nom de tota la CPL sobre el meu article sense que hagi estat debatut prèviament per la Comissió. És per tant ella qui ha de ser reprovada per la CPL i no jo; sempre i quan, això sí, el tema hagi de ser motiu de reprovació. Per a mi i tres membres més de la CPL, no.