Tala indiscriminada de desenes d'arbres al barri de la Bòbila de Vilanova i la Geltrú

Des de la Coordinadora d’Entitats pel Clima, plataforma que agrupa diverses entitats mediambientals i ecologistes del Garraf, volem manifestar públicament el nostre rebuig a la tala indiscriminada de desenes d’arbres que l’ajuntament de Vilanova ha dut a terme al barri de la Bòbila de Vilanova i la Geltrú.

Aquesta tala s’ha dut a terme malgrat les protestes de bona part del veïnat i de la demanda d’aquest veïnat i diverses entitats de Vilanova, d’un estudi o informe tècnic previ que pogués justificar l’actuació de la tala, encara ara inexistent.

L’ajuntament, per la seva banda, argumenta que es tracta d'una actuació urgent de seguretat i prevenció, ja que en els darrers episodis de tempestes en aquest barri s'han produït dues caigudes d'arbres, amb afectació sobre dos vehicles. També que els arbres presents al barri (Mèlies i Oms siberians) són poc adients en alguns carrers, amb voreres estretes, i provoquen problemes d'arrels que aixequen les voreres.

Entenem perfectament l’argumentari, i òbviament cal talar qualsevol arbre que presenti risc de caiguda, però no entenem ni compartim que es tali tot l’arbrat, sense un d’estudi previ que determini quins exemplars podrien conservar-se i quins no. Mesures com l’ampliació de voreres i escocells, com s’està fent en altres carrers de la nostra ciutat, poden contribuir a millorar l’arrelament d’aquest arbrat, fer-lo més resistent i evitar problemes d’aixecament de voreres i paviments. I si calgués substituir-lo, fer-ho de manera progressiva, triant espècies autòctones adaptades al canvi climàtic. Els arbres talats tenien almenys 30 anys, segons ens explica el veïnat. Els que es plantin ara trigaran anys a complir la funció ecosistèmica que tenien els ara ja desapareguts.

En opinió de l’expert d’urgència contractat pel veïnat per avaluar la situació, només un 20% dels arbres mostraven clars indicis de risc. El 80% restant mostraven ser arbres sans amb revisió dels escocells, pla de poda i una nova avaluació en verd, sense mostrar senyals de risc elevat.

Imatge de la poda prèvia a on es pot apreciar la magnitud dels arbres talats al carrer de Sebastià Gumà

La total desaparició d’arbrat al barri incrementarà notablement la insolació sobre els seus habitatges i l’efecte illa de calor, responsable de més del 4% per cent de les morts que es produeixen a les ciutats durant els mesos d'estiu, segons un estudi de modelització publicat a The Lancet i liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

L'exposició a la calor provoca mortalitat prematura, malalties càrdio-respiratòries i augment d’ingressos hospitalaris. La manca de vegetació, de la densitat de població i les superfícies impermeables d'edificis i carrers asfaltats, provoquen una diferència de temperatura entre la ciutat i les zones circumdants, fenomen anomenat illa de calor urbana, que es preveu que empitjori els propers anys amb l'escalfament global i el creixement urbà.

L’arbrat urbà constitueix un valuós espai de refugi per a la biodiversitat, essencial per a la salut humana a les nostres ciutats, ja que els animals insectívors (ratpenats, dragons i desenes d’espècies de petits ocells) regulen les poblacions d'insectes, que sense la seva presència poden esdevenir plagues i provocar problemes de salut pública, com ara l’excessiva proliferació de mosquits, vectors de propagació de diverses malalties. Abans de la tala, pardals, mosquiters, pit-rojos, mallerengues, tallarols, cotxes fumades i altres espècies d’ocells protegits, vivien i s’alimentaven en aquests arbres. Després de la tala tota aquesta biodiversitat s’ha vist forçada a desplaçar-se i abandonar el barri.

Arbre talat arran de terra al carrer de Josep Maria Bultó. Pels anells es pot apreciar que tenia uns 30 anys de vida

També cal recalcar la importància de l’arbrat per lluitar contra la contaminació. Les partícules contaminants (petites partícules de diàmetre inferior a 10 o 2,5 micròmetres) solen enganxar-se als pèls o tricomes de les fulles, i acabaran precipitant-se al sòl, posteriorment a causa de la pluja o bé quan les fulles caiguin a terra. El gas diòxid de carboni, és captat pels estomes de les fulles, necessari per fer la fotosíntesi, i per omplir d’oxigen l’aire que respirem, així com de vapor d’aigua de la transpiració. Tenint en compte l’ubicació del barri de la Bòbila, envoltat de naus industrials (Polígon Solicrup, CIE C Vilanova, Grupo Componentes Vilanova SL) i de la Ronda d’Europa o la Rambla de l’Exposició amb abundant circulació de vehicles , a més de la presència d’un aparcament de facto que s’ha imposat en un espai públic a la part nord, que ha augmentat l’emissió de fums contaminants, és previsible que la qualitat de l’aire al barri empitjori substancialment. Segons la secció de metges d'Acció Climàtica i Salut Planetària del Col·legi de Metges de Barcelona, la contaminació de l'aire ja supera el tabac com a segon factor de risc de mort a Catalunya, on provoca anualment 3.000 víctimes, 20 cops més que els accidents de trànsit.

En termes d’emissions, si tenim en compte que un arbre absorbeix entre 10 i 30 kg de CO2 l’any, aquest centenar d’arbres talat capturava unes 3 tones, l'equivalent al CO2 emès per un vehicle que recorre de 1 a 2 milions de km.

Arbrat del carrer de Sebastià Gumà abans de la tala

Per tot plegat, des de la Coordinadora d’Entitats pel Clima volem manifestar el nostre suport a la iniciativa de l’entitat APMA de crear una Mesa municipal de l'arbrat urbà, en la que puguin intervenir totes les parts involucrades, tècnics, polítics i societat civil, per tal que es puguin sentir totes les veus i posar tota la informació necessària per arribar a acords en matèria de gestió de l’arbrat urbà, tema molt sensible en aquests moments tan difícils d'emergència climàtica i pèrdua de biodiversitat, que convé tractar des de la participació ciutadana per no caure en la política dels fets consumats.

Cal reduir emissions dràsticament i en un breu període de temps, si no volem veure’ns abocades a escenaris catastròfics. L’edificació massiva, la pèrdua d’arbrat i la manca d’espais verds que vivim actualment a Vilanova i la Geltrú no fan més que empitjorar la situació i apropar-nos al precipici. Esperem que la tala indiscriminada d’arbres a la Bòbila sigui l’última que es faci a Vilanova i la Geltrú.