-
Bloc d'economia
-
Xavier Canalis
- 08-02-2009 23:40
La crisi econòmica que ens sacseja almenys podria servir per recuperar alguns valors oblidats: la cultura de l'esforç, la capacitat de sacrifici i fins i tot el respecte envers els mestres d'escola i d'institut
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Durant aquests darrers cinc anys hem escoltat mil i un relats de professors d'ESO que s'havien d'enfrontar a adolescents amb moltes poques ganes d'estudiar.
Joves que donaven per fet que assolirien el mateix estatus econòmic (cotxe gran, roba de marca, etc) dels seus pares, sobretot si aquests estaven vinculats a la construcció. És a dir, donaven per garantit l'accés a la riquesa sense l'esforç previ que implica l'estudi.
Joves que, en molts casos, contemplaven amb satisfacció com la suposada autoritat moral i acadèmica dels seus professors d'institut era feta miques pels seus propis pares.
I amb mestres desautoritzats constantment pels pares dels alumnes, el sistema educatiu no podia avançar dignament.
"Abans, era habitual que molts alumnes em dinguessin 'Vinga, profe! Per què dimonis he d'estudiar si em posaré a treballar de paleta amb el peu pare i guanyaré un munt de diners!'. Doncs bé, no sé si serà per la crisi o què, però aquest any no m'ho han dit ni un sol cop", em confia una mestra d'institut.
És possible, per tant, que ens trobem davant un punt d'inflexió i que, com a conseqüència de la crisi, alguns pares hagin començat a recapacitar sobre el valor de l'ensenyament i la importància dels mestres.
Pares que veuen com l'atur avança, com la morositat augmenta i que ara mateix estan remarcant als seus fills: "Si el professor em diu que no estudies a classe, si suspens les assignatures, et caurà el pèl".
LA INDÚSTRIA CONTINUA RECULANT A VNG
Lamentablement, continua la destrucció de llocs de treball a Vilanova i la Geltrú. La setmana passada, l'empresa Medadyne (antiga Dayco) va comunicar l'extinció de contracte a 53 treballadors, mentre Mahle també va informar que acomiadarà 250 persones, la meitat de la seva plantilla.
Segons les respectives empreses, aquests acomiadaments es justifiquen per la forta caiguda de les vendes del sector de l'automoció. A Espanya, per exemple, l'any passat es van vendre un 28% menys de cotxes respecte el 2007, mentre que en el conjunt d'Europa les vendes van caure un 7,8%.
Sovint Espanya és citada com el tercer fabricant europeu de vehicles, mentre que al rànking mundial el nostre país ocupa la vuitena posició.
No obstant això, els experts de la indústria de l'automoció recorden que, en realitat, Espanya no "fabrica" en el sentit estricte, sinó que es limita a "muntar" cotxes, ja que el disseny, la investigació, etc, es realitza majoritàriament fora de casa nostra.
I una indústria que es limita a "muntar" es presta més fàcilment a ser deslocalitzada.
CEMEX I EL PROTOCOL DE KIOTO
Voldria tancar aquest article referint-me al polèmic tancament de la fàbrica de ciment Cemex (Griffi), que deixarà sense feina prop de 50 treballadors (vegeu "Què volem ser?").
Molts es pregunten quines són les autèntiques raons del tancament, tenint en compte que la construcció a Espanya encara té cert recorregut gràcies a l'obra pública. En aquest sentit, cal recordar els 8.000 milions d'euros per a infraestructures que el Govern ha donat als ajuntaments.
És evident que la caiguda del sector de la construcció ha influït en el tancament. També haurà tingut alguna cosa a veure, però, que aquest tipus d'indústries a casa nostra són cada vegada menys competitives (davant el ciment fet a Turquia, per exemple) perquè aquí hi ha moltes més exigències en matèria fiscal i mediambiental, la qual cosa implica més despeses.
En aquest sentit, una fàbrica cimentera en sòl europeu no només ha de fer front a determinades inversions per emetre menys pols. A causa de la gran energia que consumeixen, aquest tipus d'instal.lacions industrials també es veuen afectades per la directiva comunitària per al compliment del protocol de Kyoto, destinat a reduir les emissions de CO2.
Això vol dir que, si les empreses superen determinats límits d'emissions (i les cimenteres tenen poc marge per a l'eficiència energètica, segons apunten els experts) aleshores han de comprar drets d'emissió de CO2.
Recordeu quan el port de Vilanova i la Geltrú era ple de vaixells que es desballestaven? Tot era ple de brutícia, ferralla, olis que suraven a l'aigua.... Ara aquesta activitat es fa en d'altres països com l'India, sense cap mena de respecte ni per la salut de les persones ni pel medi ambient.
La frase políticament correcta de "Qui contamina, paga" és falsa. Qui contamina, marxa a d'altres països on no li facin pagar.
Aquelles persones que vulguin enviar la seva opinió hauran d'enviar un e-mail a xaviercanalis@yahoo.es tot indicant el seu nom i professió/estudis. A més, caldrà deixar un telèfon de contacte, que el responsable d'aquesta secció conservarà només per resoldre dubtes o aclariments
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!