El ministre Bermejo abandona el seu càrrec

El nivell de la política espanyola en els darrers mesos és un dels més baixos dels darrers temps. El PP, immers en una presumpta trama de corrupció i d'espionatge dins del partit, el PSOE que sembla que no té gaire clar que en un democràcia hi ha separació de poders, i les "batusses" parlamentàries estan a l'ordre del dia a la Comunitat de Madrid, amb la seva presidenta Esperanza Aguirre fent de les seves, a més d'haver de suspendre les sessions plenàries. Amb aquest panorama polític, juntament amb la situació de crisi en la que ens trobem, és evident que la ciutadania no cregui en el sistema i que cada vegada estigui menys desencantada.

Els polítics estan molt lluny del que se'ls demana, lluny de les necessitats reals de les persones (sense fer un favor al PP) i cauen en els batalles dialèctiques estèrils, sense resultats ni repercussions. La primera cara visible que ha abandonat, possiblement per la proximitat de les eleccions basques i gallegues, i per no interferir en la campanya electoral és el ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo. Anar de caça fa uns dies no ha sentat gens bé ni a populars ni a part dels mateixos socialistes. Veurem com s'acaba desenvolupant la notícia en els propers dies. Ara però, ja tenim successor, el fins ara secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, Francisco Caamaño.

És trist, però que haguem d'estar parlant d'aquests temes, quan estem en un moment transcendental per la política espanyola, europea i mundial, per tal d'afrontar de la millor manera possible el que ens ve a sobre. Espanya hauria de reflexionar perquè perdre el tren ara seria una molt mala notícia per l'estat del benestar que s'ha aconseguit. Els aturats, com ja fa dies que diem en aquest bloc, no paren de créixer i aquests són els veritables assumptes que porten de cap als ciutadans del carrer.