El proper Dakar a Vilanova

Vilanova i la Geltrú arrastra un dèficit considerable en matèria d’obra pública. En les darreres legislatures les inversions que s’han destinat a aquest tema han estat gairebé inexistents i no han estat suficients per tal de sufragar la manca d’infraestructures. Els pressupostos municipals del 2009 tampoc.

Segons les dades facilitades per l’Ajuntament de Vilanova, que es poden consultar al web http://www.vilanova.cat , veiem com els diners que s’han destinat a la reurbanització de la calçada és el mínim. Aquests quadres ens demostren que les voreres de La Collada reben 300.000€ per condicionar-les. I no serem dolents preguntant-nos si els veïns de La Collada han vist algun tipus de millora. De la mateixa manera que tampoc preguntarem on són els 600.000€ que s’han invertit en jardineria.

Els números dels pressupostos són les dades més objectives que podem trobar, però de moment aquests números no es veuen del tot reflectits en la vida real. No cal recordar l’aixecament constant del Carrer Caputxins. Els comerciants no sabien que fer amb tant pols i amb tot el que es va crear. El pitjor de tot, és que es va haver de refer perquè la qualitat de les obres, i la mala gestió del trànsit van provocar que dos mesos després, les rajoles del Caputxins estiguessin completament triturades i fora de lloc.

Fa unes setmanes l’ajuntament ha rebut 11 milions d’euros de l’Estat espanyol per gastar dins del 2009. 27 obres que deixaran potes enlaire tota Vilanova. No sabrem si anem per la capital del Garraf i per la capital del Senegal.

Alguns direu que facin A o facin B seran criticats. Doncs la resposta és no. És hora de fer obres, és hora de donar treball a molta gent que ha quedat a l’atur per la crisi en la qual estem immersos. Però què passarà quan acabi l’any i s’hagin acabat les obres? Què passarà quan acabi l’any 2009?

Queda una opció, fer les obres malament, com estem acostumats els vilanovins per tornar a refer-les el 2010. Seria una bona estratègia.

Les obres s’hauran de fer ben fetes, a consciència i que donin resposta al que els impostos que paguem es deuen. L’estat del benestar s’ha d’aplicar en qualsevol situació quotidiana, i l’entorn que ens envolta i que ens defineix ha de ser un bon referent. La ciutat viurà un replantejament profund que no es pot fer sense la seguretat que tot sortirà bé.

De moment està clar, donem un vot de confiança a l’administració. Després veurem el que acaba passant.