A Veneçuela no es respecten els Drets Humans

Ángel Manuel Oropeza és professor titular del Departament de Ciències Econòmiques i Administratives de la Universitat Simón Bolívar de Veneçuela. Ell, juntament amb d’altres activistes intenten explicar la veritable política d’Hugo Chávez. La vulneració dels Drets Humans està a l’ordre del dia d’igual manera que les males pràctiques democràtiques. Detencions il·legals sense proves, abús de poder, vexacions i tot tipus de faltes a la llibertat individual dels ciutadans veneçolans.

Ángel Manuel Oropeza m’ha atès a la seu de CiU de Barcelona, gràcies al treball de Ton Verdeny, assessor jurídic del grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats.

El senyor Oropeza és un home alt, corpolent, amb un gran do de paraula i amb les idees molt clares. Sens dubte un estudiós de la política del seu país que ha posat sobre la taula els greus problemes que pateix Veneçuela.

Només començar a parlar li vaig preguntar sobre Hugo Chávez. Els mitjans de comunicació no presten gaire atenció al que passa a l’Amèrica Llatina i ens arriba poca informació. El que està clar és que el president veneçolà és polèmic, recordeu el “Por qué no te callas”, però sabem poca cosa d’ell.

L’Ángel em diu que és una molt bona pregunta per començar i de cop canvia radicalment l’aspecte facial. Ens explica que Hugo Chávez és un gran orador. Ell és famós pels seus discursos, per la seva retòrica. Discursos que ocupen hores i hores de la vida política veneçolana i que a la vegada són una cortina de fum que cega a l’opinió pública.

Parlem sobre la reacció dels països occidentals davant de les decisions de Chávez i ens diu que la política internacional obeeix a prejudicis ideològics. Els democràtes, siguin de dretes o d’esquerres haurien de reflexionar sobre la política veneçolana. Els governs dels països del primer món entenen la política de Veneçuela d’una manera massa simple i no veuen que s’està atemptant d’una manera clara a la llibertat. No tot és qüestió de ser de dretes o d’esquerres, sinó de respectar els drets de les persones. A més, continuant amb aquest tema ens diu que els governants polítics d’occident tenen una doble visió. El que els agrada veure, que el govern de Veneçuela és un país “socialista” ho accepten i ho analteixen, mentre que els punts negatius, com són les vexacions, les tortures, les persecucions i detencions il·legals, entre d’altres les passen per alt.

Per tancar aquest episodi ens diu que els països no tenen amics, sinó que tenen interessos.

La situació no és la millor i la crisi econòmica encara complicarà més les coses. El govern veneçolà no ha intentat reduir la crisi de cap de les maneres ans al contrari, encara ha potenciat més les seves polítiques. Ara bé, hi ha punts positius com per exemple els partits de l’oposició. Estan cada vegada més a prop de Chávez. La distància es retalla l’any 2008 a només un 8%. A més, els sindicats demanen millores salarials i de treball a Chávez, sindicats que depenen de l’estat i treballadors que també depenen de l’Estat veneçolà.

Un punt fosc de Veneçuela

Veneçuela es troba en la posició més alta pel que fa la taxa d’homicidis. Les xifres parlen per si soles. En els darrers 10 anys els morts per assassinat han ascendit a 100.000. És el país on hi ha més morts entre joves de 17 a 25 anys. Repugnant.

La solució al problema que arrossega Veneçuela no la sap ningú. Però el professor Oropeza ho té molt clar. Encarar els problemes des de dins i anar en contra de les conseqüències negatives del chavisme. I sobretot, lluitar a favor de la persona i dels Drets Humans.