Aliances polítiques i polítiques d’aliances

Segurament, per a alguns és imprescindible que primer existeixin els partits encarregats de dissenyar les polítiques i, com a conseqüència de les seves accions, a continuació ja es teixiran les oportunes aliances.

Per d’altres, primer ha d’existir un front comú que converteixi les seves demandes socials en accions polítiques, per tal que, un cop referendades democràticament pel poble mitjançant les urnes, puguin desplegar-se en benefici d’aquells iniciadors i la resta de la població.

Tanmateix, hem de ser conscients que no sempre les decisions preses van en la direcció correcta per a tothom, malgrat que cal esforçar-se perquè almenys beneficiïn la majoria de la societat.

Sota el meu punt de vista, diré que el descontent majoritari que últimament existeix en política és justament per dues raons.

La primera rau en el fet que tant és el resultat que obtingui a les urnes un grup polític si, encara que guanyi, després no hi ha cap respecte per la llista vencedora.

En segon lloc, el dubte creixent entre els ciutadans/es que fem política sobre qüestions que fins ara sempre han estat ben presents com la ideologia dels partits. Són iguals les polítiques d’esquerres i les de dretes? Són coincidents els interessos del PP i del PSOE, o bé els de CiU i el PSC? D’igual manera, també podem preguntar-nos si no hi ha diferències entre PSC, ERC i ICV.

Últimament, però, el missatge ha canviat, sempre, això sí, justificat en pro del bé i en nom de la democràcia. Personalment, penso que la democràcia no té res a veure a deixar a l’oposició el grup al qual la ciutadania ha atorgat més confiança a les urnes. Per tant, no ens queixem després que els electors han perdut la confiança en els polítics. Amb aquests pactes, com l’han de mantenir?

N’estic convençut que la diferència rau en la manera de prioritzar i canalitzar la política quan es fan uns pressupostos, unes inversions en mediambient, en ensenyament, en sanitat (com ara la llei de l’avortament)... En definitiva, en com enfoquem els continguts de les lleis a l’hora de legislar.

Si durant les campanyes electorals tots els partits i/o coalicions asseguren que són diferents de la resta, per què tenen tan pocs miraments a l’hora d’ajuntar-se i fer govern? Què uneix dos o tres grups que el seu únic objectiu és deixar fora el guanyador d’unes eleccions? Després no ens queixem que a les accions de govern tenim sorpreses!

Contestant-me la pregunta, suposo que poden ser moltes les coses que poden unir grups antagònics de dretes i/o d’esquerres, de centre, ecosocialistes, verds, etc... I, segurament, totes elles molt legítimes. Però coneixedor de com funcionen els intestins dels partits, les revenges i els odis dels seus representants, m’atreveixo a dir que difícilment els ajuntarà la prioritat d’establir politiques dirigides a millorar el benestar de les persones, de totes les persones.

L’ultima d’aquestes fusions serà la que es produirà en el País Basc. M’imagino que ja heu encertat què en penso. Confio que les conseqüències d’aquest acord legítim i legal entre dos partits tan diferents, pensat únicament per sumar més vots que la resta, no recaigui sobre les persones d’aquesta autonomia.

Espero que la decisió de no respectar la voluntat majoritària dels ciutadans/es per tal que els governi un grup nacionalista perifèric no posi en perill tots els avenços aconseguit fins ara i que de debò sigui per una estabilitat eterna en aquesta comunitat i, sobretot, que sigui per una democràcia real al país Basc, que tanta falta li fa. Jo, aleshores, hauré de rectificar els meus dubtes. I ho faré encantat. Del que n’estic segur, però, és que encara seguiré sense saber que va ser primer, si l’ou o la gallina.