El govern ZP es posa a treballar

Setmana Santa equival gairebé sempre a dies de festa. Marxa l’hivern més dur, més intens i els ciutadans poden gaudir d’unes petites vacances que són l’avenç de les vacances estiuenques. Aquest any però, el govern de Zapatero s’ha posat les piles i no han fet ni un sol dia de festa. Després del nombrament dels diferents canvis en els diversos ministeris s’han mostrat davant dels mitjans de comunicació com a un govern que vol canviar el rumb, que vol canviar la negativitat establerta i que en definitiva, vol donar el tomb a la situació de crisi actual. Ara bé, què ens vol dir l’equip de comunicació de Zapatero. Que abans els ministres no treballaven per solucionar la crisi? Que Solbes no feia broma quan ironitzava sobre la dimissió (obligada o no) del ministre Bermejo?

Un altre dels temes candents d’aquests darrers dies recau sobre el finançament. Aquest tema hauria d’estar completament tancat des del mes d’agost de l’any passat, però encara està molt present en la vida política espanyola. La nova ministra d’economia encarregada d’intentar trobar alguna solució a aquest problema, Elena Salgado, no tindrà un paper d’intermediació fàcil, però a la vegada sap que és un pacte que s’haurà de produir en les properes setmanes per fer evident aquest presumpte canvi en el rumb del govern i per trobar algun recolzament en el Congrés dels Diputats. El pacte entre PSE i PP al País Basc ha deixat fora d’Ajuria Enea al PNB després de molts anys en el govern. En conseqüència, de forma directe ha perdut els vots domesticats dels nacionalistes bascos per aprovar els pressupostos dels propers anys o de diferents actuacions polítiques que es vulguin dur a terme.

Es preveuen unes setmanes marcades per l’”entesa” tot i que serà molt complex trobar algun punt de consens. Veurem com s’acaba solucionant i gestionant aquesta lacra del govern Zapatero. Sap que ara no està en un bon moment i els opositors poden treure rèdits polítics que els donin la possibilitat de guanyar vots de cara a les properes eleccions. Per alguns molt properes i per d’altres més llunyanes. Seguirem l’actualitat