Paul Romer i el coneixement

Per a ell, els actius intangibles, han passat a constituïr la base de la riquesa. El creixement sostenible s’assenta cada vegada més en la inovació i l’existencia d’un mercat competitiu. Posa com a exemple Russia, com a expressió clàssica del model antic de creixement, al dir que posseía un excèrcit de científics de primer ordre però en un marc de mercat dèbil. Podríem afegir per la nostra part que en el exemple exposat, existeix a més una estructura estatal de tipus autocràtica i una cultura sense tradició competitiva.

L’autor afirma que fins fa ben poc, posseïr un ordinador, una connexió i un cert control sobre la rendibilitat eren suficients pel model de fàbrica-mercaderia, però cada vegada apareix la necessitat dels incentius, la qual cosa implica situar-nos en una economia que permeti crear empreses -Star up- amb capacitat d’utilitzar l’I+D.
“El nou model mental sugereix que creem valor no de canvi sota el model de la fàbrica. És el descobriment de les bones receptes, bones instruccions, bons dissenys per dotar a la matèria primera d’una configuració més valuosa” (1).

L’essencial del canvi tecnològic és la manera de fer millor les coses.

Per a Romer, l’Idea – concepte que resumeix el coneixement – té la virtut que pot ser utilitzada per milions de persones al mateix temps. Ell posa un exemple: les botigues de cafè en EEUU, serveixen tasses de diferents tamanys però totes posseeixen el mateix tamany de tapa. D’això deduïm com milions de petits descobriments combinats amb alguns descobriments grans, com el motor elèctric o els antibiòtics, han produït un canvi en el nivell de vida de la gent.

La teoria del creixement distingueix entre les Idees i les Coses. La diferencia estreba en que només una persona pot utilitzar una “quantitat donada d’alguna cosa”, com per exemple un cotxe o un bolígraf, però les idees, la civilització del coneixement permet la seva utilització per diverses persones al mateix temps.
El nucli de la seva tesi – les habilitats adquirides –, el capital humà són les que augmenten la productivitat, però la premissa per a la seva difussió s’assenta en:Unes sòlides institucions de ciència e institucions de mercat. L’autor ens diu que una institució significa posseeir convencions i regles sobre com es fan les coses. Associat a això estan els drets de propietat i la noció de propietat privada (2). És cert que l’autor planteja una distinció respecte els drets entre ciència i empresa. Per a l’empresa, aquest drets han d’incluïr els drets dels propietaris, en la ciència la seva recompensa es la difusió de les idees.

La revolució del soft

Per Romer, aquesta revolució s’explica en l’esquema de que les Idees suposen No Rivalitat i garantitzen Rendiments creixents:

Y = F (K, AL) A: stock d’idees.

Només K i L garantitzen rendiments constants a escala. El seu concepte és que el coneixement esta incorporat a l’ésser humà i no és possible reduïr el consum de manera que altres individus no puguin disposar d’ell.

Y= AL& (K1 + K2 +…+K3)1-&, on K significa: computadors, telèfons, acumulació de canvis, incorporació de processos.

El gran encert de Romer és destacar que el coneixement ha desplaçat a la fabricació d’onjectes físics en el creixement. “La part més profunda de l’activitat econòmica, per més paradoxal que sembli, esta en el descobriment d’aquestes noves fòrmules. I aquest “imput” és purament humà, fruït de la nostra matèria gris. A Silicon Valley hi ha dos concepts que expressen bé aquest mecanisme. Aquí es parla de software i de netware-hardware. Aques últim terme, molt utilitzat per aquí, tothom sap el que és. El software són les fòrmules després de codificades i aplicades. El netware representa aquest “imput” original humà. El procés de coneixement en general es la transició del netware al software” (3). Queda un aspecte que debem considerar. És le paper de la creació d’empreses – star up – que en cada país varia i és crucial.


*Paul Romer és professor d’economia a l’escola graduada d’Stanford. Les seves teories s’han analitzat extensament a la premsa de negoci i el compartiment de Time el va nomenar una de les 25 persones més influents d’Amèrica. La seva “nova teoria del creixement” ha canviat el negoci i el govern que pensaven en la dinàmica de l’abundància i creació que portaven les aplicacions, el descobriment científic, el creixement tecnològic del canvi, de la innovació i de la productivitat una altra vegada al centre de l’anàlisi macroeconòmic.

http://www.destinationkm.com/articles/default.asp%3FArticleID%3D743&prev=/search%3Fq%3Dpaul%2Bromer%26start%3D20%26hl%3Des%26lr%3D%26sa%3DN  
(1)Paul Romer.
(2) és interessant aquest aspecte per analitzar l’exemple de la Xina: la seva ideologia té una manca de premisses no desenvolupades com per exemple: propietat privada, drets d’I+D, o estrictament l’innovació.
(3) Paul Romer. Entrevista de Jorge Rodriguez publicada http://www.mujeresdeempresa.com/ebusiness/ebusiness010501.shtml  

Obres i articles de consulta.
-Mercaderies noves, vella teoria i els costos del benestar front les restriccions comercials.
-El creixement, el canvi tecnològic i un futur il•limitat.
-Endogenous Technological Change, publicat al Journal of Political Economy, Nº 98 d’ octubre de 1990. www.journals.uchicago.edu/JPE