La Màfia

La màfia es comporta com una associació que busca restringir la competència en un sector (begudes, joc prohibit, tractament de blanques) amb l’objectiu de mantenir la taxa del benefici del clan.

Amb l’aparició de les grans ciutat, i la subsegüent creació de bosses de marginació i pobresa, els elements més endarrerits de la societat han trobat en el domini de la ciutat, una via d’ascens social. Històricament, el comportament “gangsteril”, està composat per una xarxa de famílies i fidelitats fundades per membres de la seva mateixa comunitat.

La família (el clan mafiós) des de la perspectiva econòmica funciona com una cooperativa de productors que intenta exercir una influència monopolística sobre el mercat.

A l’època de la Llei Seca en els EEUU, lluny d’allunyar als nord-americans de la beguda, va encoratjar la proliferació d’alcohòlics i va fer créixer exponencialment el poder i la fortuna de les màfies de Chicago i Nova York (1). El negoci s’estructurava en bars il•legals, prostíbuls i cases d’apostes, distribuïts per carrers o zones.

Al Capone i la seva organització aconseguiria persuadir a cada productor d’alcohol per a que estabilitzés la seva producció individual, amb l’objectiu de reduir l’oferta del mercat, am la fi d’aconseguir un preu superior. Les conseqüències pel productor individual suposaven com a resultat una quota d’oferta menor, però la seva posició millorava i amb això els seus beneficis.

El problema apareixia en aquella època – o tantes d’altres històriques – quan tots els productors intentaven augmentar els beneficis violant la quota assignada de producció. És aquí on intervé la força de coacció de la màfia.

“La família estableix límits entre les diferents àrees que competeixen”.

Però les lluites de les diferents bandes esclata quan cadascuna d’elles intenta restablir o alterar les seves diferents taxes de beneficis.

La història de l’elevació de les rentes agrícoles (o d’activitats mafioses en el nostre exemple) – dirà Richard Lipsey – (2), ofereix amplis testimonis de l’aplicabilitat empírica d’aquesta predicció. Freqüentment, els acords de restricció de collites es trenquen, i els preus descendeixen – al excedir cadascú la seva quota – .

També afegiria Lipsey, “el gran odi i la violència ocasional que mostren (3) a vegades els membres dels acords de restricció de collites contra els no membres i els membres que les violen, es fàcilment comprensible”.

L’essència del poder mafiós és la inestabilitat, cada clan desitja augmentar la seva esfera de domini i això contribueix a incrementar les seves despeses. La família busca crear aliances per alterar l’equilibri entre les bandes. La llei no escrita, la omerta (el silenci) sempre contradiu les ambicions dels diferents caps, els quals juguen a augmentar el mercat amb el risc de perdre-ho tot.

Al Capone dirà: “M’han fet culpable de tots els morts, amb excepció dels de la llista de baixes de la Guerra Mundial”.

(1)Revista El País Semanal, Pag. 36, 17 d’octubre de 2004.
(2)Richard Lipsey
(3)En cursiva a l’original.