Ser adult als 15

Quins elements ens sorprenen?

Els pares afirmen que els joves estan capacitats per a contraure matrimoni, decidir l’hora de regrés, mantenir una relació sexual o poder treballar a l’edat de 16 anys.

Un següents apartat estaria en l’edat penal – observis els nivells de violència juvenil d’aquests dies –, o tatuar-se o decidir la seva forma de vestir, o inclús participar en les decisions familiars o utilitzar mòbil a l’edat de 14/15 anys.

L’edat per a ser adult, és en la realitat i no als discursos, aproximadament els 15 anys. La societat – o els adults – accepta de mala gana la incorporació al món del consum i les decisions d’afecte/opinions i sexualitat d’un col•lectiu heterogeni que no troba canals per a utilitzar la seva creativitat.

Podem citar alguns exemples?

El 30% de l’ESO suspèn i ha abandonat l’educació institucional i no existeixen canals per a suplir aquesta situació fins als 17/18 anys. La incorporació al treball en ocupacions precàries es situa a partir dels 16 anys. La pràctica de la sexualitat, estem acceptant que els adults acceptem aquesta realitat? Em pregunto en quines condicions es realitza. No existeixen per aquestes edats més que el ritu de lo furtiu i el secret. La sortida a la discoteca és possible – per normativa estatal – en horaris de tarda i sense alcohol, la qual cosa incrementa el “cultiu del botellón i la colla”. Els conflictes amb els professors en els instituts no estan reglats més que per uns sistemes de càstigs que a clarament estan obsolets, però tampoc s’han desenvolupat mecanismes de prevenció entre els participants de la tasca educativa. I a la sortida de les escoles? Es desenvolupa la disbauxa social, es passen comptes amb la seva última moda: la filmació amb el mòbil de la baralla i el seu enviament als demés, via Youtube, a l’aldea global.

“Als ulls dels adults, els menors espanyols tenen tres problemes cardinals, generats tots ells per aquesta societat paterna de la velocitat. Un 26% creu que el principal mal és la falta d’atenció i afecte que arrastren, un 22’6% considera que els joves tenen massa capricis, que se’ls hi dóna tot i un 13% diu que passen massa temps davant de la televisió o els videojocs”(1).

Caldria agregar que la introducció de la televisió i l’ordinador en les habitacions infantils, ha generat unes necessitats que escapen al control adult. Podem constatar nois que utilitzen aquest aparell fins les 2 de la matinada o es lleven a les 5 o les 7 per a veure el seu programa favorit. També la presència del mòbil – al seu entorn de descans – incrementa el desajustament d’hores de son a través de les trucades a les 2 o les 3 de la matinada, que realitzen els membres de la colla de 18 anys o més, des de llocs que encara estan prohibits per al membre que les rep.

Un apartat especial és el temor dels pares – un 45’7% – a que els seus fills s’acostin a les drogues. Perquè senyalo aquest aspecte? És un element crucial per a mesurar els comportaments d’agressivitat i baixos resultats, que apareixen a partir de 3er d’ESO. Podem dir que un 5% dels alumnes ja entra a les aules sota la influència del consum dels “porros”.

Un informe publicat al diari El Mundo – a l’apartat de Salut – estableix “que el consum entre adolescents de 14/18 provoca en un 21’2% pèrdues de memòria, en un 13’5% tristesa, apatia o depressió i en un 8’5% faltar a classe”(2). Per cert, l’edat d’inici de consum ha baixat dels 15’5 anys a l’any 1994 fins als 14’5 a l’any 2004 del citat informe.

És aquesta edat un excel•lent trampolí cap a la vitalitat. Estem assistint a un canvi que traspassa les tradicions i els valors. La generació – dels 80 –, als 18 – va ser capaç d’alterar el marc de convivència – era norma anar-se’n de casa.

La següent es refugia a casa. Amb aquesta última s’acceleren els passos i estableix una societat extensa. M’explico, el món adult ocupa la franja dels 15 als 85 anys. Assistim perplexes...

(1) Informe: Actitudes y opiniones sobre la infancia y la adolescencia. CIS i Defensor del Menor de Madrid.
(2) El Mundo, Salud, 4 de març de 2006.