A tots els realment animalistes

Com sempre dic, el propi dia del teu casament, o el del teu aniversari, o el del naixement del teu primer fill, etc., aquell mateix dia feliç de la teva vida, pots trobar-te un amic de 4 potes que et necessiti.

Hi ha moments, com sabreu, en que costa seguir endavant i cometem l’error humà de deprimir-nos i, per què no? D’enfonsar-nos. Avui volem donar una mica d’aire fresc a tothom que lluita per la mateixa causa que nosaltres. Volem que tots tanqueu els ulls i penseu en com vivien els animals no humans fa 20 anys. Penseu en quantes persones lluitaven per ells, quants polítics ens escoltaven, quants famosos donaven suport a les causes, quants ciutadans es manifestaven setmanalment en contra del tancament d’una gossera, quantes entitats existien, quantes persones corrien quan hi havia un galgo abandonat o un gat atropellat. Ara obriu els ulls i mireu quants som ara, quantes coses fem, quants animals salvem i a quanta gent conscienciem. No ha valgut la pena tant patir? No val la pena el nostre treball diari?

Ahir vam haver d’eutanasiar un gatet que havíem recollit del carrer, recién atropellat. Què dur que és... només el coneixíem feia tres dies i ja l’estimàvem com si fos el de casa nostre. En aquells moments vam sentir aquesta desesperació de la que us parlem en l’article d’avui. Per uns moments vam sentir que no podíem arribar a tot i que les coses molts cops no surten bé. Des d’aquí li fem arribar un petó molt fort al gatet, en Ger, descansa en pau petitó.

Tot i això, la desesperació va durar poca estona perquè als pocs minuts ja tornàvem a ser a la “feina”, mans a la obra, buscant casa per en Coco, un gos que ens havíem trobat abandonat pels carrers de Vilanova i la Geltrú, la nit anterior. Sempre hi ha un amic que ens necessita i per aquest motiu no podem perdre les forces quan la cosa no va bé.

Aprofitem, doncs, aquest article per agrair a tots els animalistes el que fan, el que inverteixen en temps i en diners, el que pateixen, el que lluiten i el fet que no es rendeixin. Sempre hi haurà qui no ho entengui i, encara pitjor, qui no ho respecti. Sempre hi haurà fins i tot qui ho dificulti, però quan un té sensibilitat i lluita per una cosa en la que creu cegament, lluita contra qui sigui i les Administracions no són una excepció. Lluitarem contra qui sigui.

Creiem que és molt positiu que cada cop hi hagi més gent involucrada en lluites socials. Ja no hi ha només voluntaris, si no professionals liberals que ofereixen ajuda sense cap ànim de lucre i això és el que ens farà marcar la diferència durant aquest segle. Cada cop som més els que no tolerem les injustícies, els que lluitem per ajudar els més dèbils i els que no ens conformem amb seguir el que la TV diu. Per això avui donem les gràcies a tots els animalistes i, de pas, a tothom que lluita per una causa que creu justa i dedica part de la seva vida a fer d’aquest món, un món millor per tots els éssers vius de La Terra.

Des de la nostra entitat, seguirem fomentant el respecte vers els nostres iguals i seguirem lluitant per que la gent tingui al seu abast tota la informació necessària per prendre les seves pròpies conclusions i així no caldrà refiar-se de medis de comunicació corruptes, polítics mentiders i anuncis de TV amb dobles sentits.