Arriba l'estiu i em molesten el gos i el gat

La justícia s'hauria de posar molt més dura amb aquesta crueltat del que s'hi posa realment. I encara menys hauria de ser una opció abandonar un animal en les condicions en les que es fa, encara, avui en dia.

Quan un deixa un gos o un gat al carrer, ha de ser conscient de tot el calvari que li tocarà viure en els propers dies, potser mesos i, amb una mica menys de sort, fins i tot anys. Un animal acostumat a viure en una casa, calent, sense mancar-li menjar ni aigua, no està preparat per viure al carrer, on haurà de buscar-se l'aliment i l'aixopluc. No us consoleu pensant que ja el recollirem alguna protectora, com ens hem hagut de sentir alguna vegada. Per desgràcia, en recollim un tant per cent massa baix i, en massa casos és tard i ja no hi podem fer res. És egoista i irresponsable, per no dir paraules menys contingudes, refiar-se d'això a l'hora de deixar un animal al carrer, abandonat a la seva sort. Tampoc és una opció trucar a una protectora i amenaçar amb que "o me'l veniu a buscar avui mateix o el duc a sacrificar". Realment ens hem de veure en situacions patètiques.

Qui no és capaç de sentir compassió per un altre animal, no podrà sentir compassió per un altre humà. Els sentiments són únics i no varien segons el seu destinatari, si no segons el seu emissor. Jo puc ser un humà solidari o no, compassiu o no, agressiu o no... i ho seré jo, en el meu interior, tingui davant a qui tingui. Si no ets capaç de tenir cura d'un animal que tu mateix vas decidir adquirir i que viurà molts menys anys que tu, com tindràs cura de tu mateix? i com tindràs cura de la teva parella? i dels teus fills? i dels teus altres éssers estimats?

Una mica d'empatia, si us plau, que és la clau per arribar a respectar tota vida que hi ha a la Terra. Siguem capaços de valorar la vida dels nostres companys, els animals que tenim a casa, com valorem la de la resta d'éssers estimats que ens rodegen.