Si us plau, els gossos pel carrer, LLIGATS

En primer lloc, parlarem de la seguretat de les persones. Hi ha qui té por als gossos, hi ha qui va amb nens i no pot arriscar-se a que algun nen molesti al gos i el gos s’enfadi, hi ha qui ha tingut accidents de cotxe o moto esquivant un gos que anava solt i que creuava la carretera, etc. Qui viu amb un gos, ho fa perquè vol. Això no vol dir que tota persona que va pel carrer vulgui tenir contacte amb un gos. Per tant, si és la nostra responsabilitat, l’hem de dur lligat i controlat en tot moment per que no pugui molestar ningú. Si no, passa el que passa, que hi ha qui agafa mania als animals no humans i no per culpa d’ells, si no per culpa dels seus responsables.

En segon lloc, us parlaré del perill que té dur el gos deslligat, pel que fa als altres gossos. D’una banda, no tothom té els animals castrats. D’altra, no tots els animals que van lligats són sociables. Per tant, que el teu gos vagi deslligat pot suposar un problema encara que el meu vagi lligat, perquè jo al meu el podré estirar però si es barallen o si passa qualsevol altra cosa, com estiraràs tu del teu company?

En tercer lloc, pensem en els gats del carrer. Aquests gats no viuen al carrer per gust, no. A diferència del que molta gent pensa, els gats no són feliços al carrer sotmesos a tants perills, a maltractaments i a manques d’higiene. Per molt que hi hagi qui els alimenti i els cuidi, sempre pot ploure (se’ls mulla el pinso i llavors ja no se’l poden menjar). Hi ha gossos que van deslligats que se’ls mengen el pinso, hi ha gossos que se’ls veuen l’aigua, hi ha gossos que els espanten mentre els cuidadors intenten donar-los pastilles o mirar-los ferides, hi ha fins i tot cops que trobem gats morts per mossegades de gos. Els gossos no són dolents, no és cert que un gos s’hagi de portar malament amb un gat simplement per la seva espècie, però sí és cert que un gos no sociabilitzat amb gats i un gat del carrer, poden tenir un ensurt.

En quart lloc, pensem en les caques. La UPAG defensem al 100% els drets dels animals no humans però... què cansats estem de veure gossos deslligats fent les caques aquí i allà mentre l’humà parla amb algú que s’ha trobat o mentre mira cap a una altra banda. Civisme, si us plau.

I en cinquè i últim lloc, pensem en un dels factors que per nosaltres és molt important: la seguretat del propi gos. Ell no és conscient dels perills que corre en una ciutat. És aquí on nosaltres, els seus tutors, hem de vetllar per la seva seguretat. És impossible evitar accidents si l’animal va sense lligar perquè per molt ensinistrat que estigui, no deixa de ser un animal que pot despistar-se, no sentir-te quan el cridis, enlluernar-se amb la llum d’un cotxe, espantar-se d’un soroll, etc. I no podràs protegir-lo si el duus a tants metres de distància. Si vols que el gos corri i s’ho passi bé, porta’l a espais habilitats, tancats. També aprofitem per demanar a l’Ajuntament algun parc per gossos, que no aniria malament. Però en cap cas et confiïs... no imagines quantes persones ens paren pel carrer i ens expliquen que els hi ha atropellat el gos, fins i tot en zones vianants.

Per tots aquests motius volem demanar-vos si us plau que us gasteu els pocs euros que costa un bonic collar o arnès i una bonica corretja i que sigueu curosos tant pel bé del vostre animal, com pel vostre bé, com pel bé dels altres. Sabem que molta gent no és conscient del que pot passar però, a part de morir en un accident, pot causar mals o desperfectes, pot orinar en façanes, pot menjar alguna cosa en mal estat que hi hagi pel terra, etc. A més, si mossegués algú o algun altre animal i això es denunciés, és molt probable que un jutge condemnés a mort al vostre gos, i que un dia mossegui no vol dir que mereixi morir, que sigui un gos agressiu, si no que vol dir que hi ha un problema que cal arreglar o que ha passat alguna cosa abans de la mossegada que l’ha espantat.

Si us plau, proveu d’anar amb el gos lligat, ensenyeu-lo a no estirar, si no us en sortiu, contacteu amb nosaltres i us intentarem ajudar però no el deixeu desemparat. Mai se sap on és el perill i després, quan ja hi ha hagut la desgràcia, tots plorem. Fem-ho per ells, que ens protegeixen sempre. S’ho mereixen.