Iran vol un canvi

Segons informacions aparegudes avui mateix (dia 22 de juny) en els mitjans de comunicació, hi ha hagut uns 3 milions de votants que no estaven censats, xifres que ha ofert el Consell de Guardians. Els carrers estan sent els protagonistes aquests darrers dies.

Els enfrontaments entre cossos de seguretat i simpatitzants de Musavi es reprodueixen jornada rere jornada. Sembla ser que la repressió és dura. Els corresponsals de les diferents televisions del planeta no poden treure imatges del que passa als carrers de la capital del país ni d'altres ciutats importants de la República Islàmica. 

Es repetiran els eleccions en les properes setmanes? Pot ser que els votants d'Ahmadinejad hagin passat de 14 a 24 milions, en només 4 anys?

El 70% de la societat iraniana té menys de 30 anys i veu en Internet i les noves tecnologies una gran via pel seu desenvolupament. Volen un país millor, amb més oportunitats, sense guerres i sense extremismes de cap mena. Ahmadinejad i el seu govern ultraortodox no és una bona solució a aquest problema. El seu populisme "barat" i les males polítiques que ha dut a terme han portat el país a una fallida estructural. L'economia no funciona i el país s'enfonsa sense possibilitats de sortir endavant. Falta una revolució pacífica per deixar enrere el sectarisme, el radicalisme del govern actual i qualsevol -isme que no respecti la llibertat i els drets de les persones. Iran, ara més que mai, té la possibilitat de deixar enrere el seu passat opressor per enfrontar un nou futur.

Els propers dies són clau per evitar una guerra civil entre iranians. Les dues parts estan molt radicalitzades i qualsevol xispa pot fer esclatar la traca que destrossi el país i els seus ciutadans. L'ajuda internacional per evitar aquesta situació és una peça clau del conflicte. Veurem si els nostres polítics i les institucions governamentals estan a l'alçada.