Guia ràpida per tornar de les vacances

Per començar, dir-vos que l'atur ha continuat pujant a la ciutat. O sigui que els propers dies probablement anireu coneixent més amics, coneguts i parents que s'han quedat sense feina.

El mes de juliol passat, i segons les xifres recollides per l'Observatori del Mercat de Treball de la Mancomunitat Penedès-Garraf, la xifra d'aturats era de 5.010 persones. Això vol dir que el nombre d'aturats va augmentar un 49,5% en només un any.

Al primer trimestre de 2009 (quan hi havia registrats 4.823 treballadors sense feina a VNG), la taxa d'atur estimada se situava en el 14,7%. A principis de 2008 era de l'11%.

També us trobareu que la ciutat segueix en obres, gràcies al 'Plan Zapatero'. Quan s'acabin els diners, tindrem una ciutat més maca, sense dubte.

I els veïns dels carrers afectats, tot i que hagin patit molèsties, s'han estalviat un munt de diners doncs normalment aquestes obres es financen parcialment amb contribucions especials.

De fet, la quantitat de carrers que s'estan reformant en només un any és una cosa mai no vista, que probablement no tornarem a veure mai a la vida. M'arrisco a dir que, en unes condicions 'normals', potser hauríem trigat uns 15 anys en veure arreglats tots aquests carrers.

Han estat ben invertits o no aquests diners? Els keynesians us diran que sí, perfecte, que l'Estat ha d'incentivar obra pública en èpoques de crisi. Els liberals us diran que no, malament, doncs aquesta despesa que avui fa l'Estat significarà augment d'impostos demà per corregir un dèficit que anirà a l'alça.

Ara bé, si l'Estat posa a disposició dels Ajuntaments d'Espanya 8.000 milions d'euros per fer obres al carrer, hagués estat d'imbècils renunciar a aquests ajuts. O sigui que aquí el nostre alcalde Joan Ignasi Elena es va saber moure amb rapidesa i habilitat, activant la seva xarxa de contactes, i captant ni més ni menys que 9,9 milions d'euros (1.643 milions de pessetes) del 'Plan Zapatero' per a Vilanova i la Geltrú.


Però i després què?

El repte, un cop acabin totes aquestes obres, serà atreure activitat econòmica al centre de la ciutat durant els propers anys. Potser un tipus d'activitat econòmica que ara ens costa d'imaginar, però que hauria d'anar més enllà dels clàssics comerços, bars, restaurants i oficines bancàries. Aquest tipus de serveis són necessaris, generen llocs de treball i formen part d'un estil de vida, però Vilanova i la Geltrú ha d'aspirar a més.

No podem repetir els errors del passat, com quan vam creure que la construcció era la garantia del progrés i vam deixar desatesos els sector productius durant massa anys.

I parlo en plural perquè aquí els culpables són tots: l'Ajuntament per haver relegat PIVSAM al paper d'una promotora residencial i per no haver planificar amb temps polígons industrials de qualitat; els bancs i caixes per haver finançat la bombolla especulativa; els agents socials (sindicats i patronals) per no haver alertat sobre aquest perniciós procés; i també els periodistes, perquè no vam assenyalar amb el dit les contradiccions i les injustícies d'un model de creixement basat en la totxana.

Per això, ens aniria millor si deixem de pensar només en clau "totxana" i "serveis" i comencem a pensar més en clau "innovació". O això, o ens arrisquem que en 10 anys Vilanova i la Geltrú sigui una ciutat amb només dues classes treballadores: mileuristes i funcionaris, tal com hem apuntat en articles anteriors.

Perquè està clar que les grans indústries ja no tornaran a instal.larse a la ciutat i el nostre futur dependrà més de les pimes... Sempre que Vilanova i la Geltrú sàpiga mimar-les i incentivar-les perquè s'instal.lin a la ciutat i no en un 'business park' situat als afores de qualsevol ciutat anodina.


Baixa qüalificació laboral

M'acomiado avui amb un informe de La Caixa sobre el mercat de treball a la Unió Europea, segons el qual Espanya és el país de la UE-15 amb el major percentatge de llocs de treball de baixa qüalificació.

L'estudi també indica que Espanya encapçala les llistes d'abandó escolar i és dels darrers països en formació contínua dels treballadors. Per exemple, a Suècia un 62% dels treballadors de 55 a 64 anys van rebre formació l'any 2007, mentre que la ratio a Espanya va ser del 14% per al mateix grup d'edat.

Fixeu-vos que els grups més nombrosos d'aturats a Vilanova i la Geltrú són aquells que només tenen estudis d'educació general (2.882 treballadors sense feina) i aquells que tenen estudis primaris (738).

L'informe ens recorda que aquelles economies fonamentades en llocs de treball de baixa qualificació o amb un abandó escolar elevat "probablement" patiran un fort increment de l'atur. A més, en aquelles economies on la construcció havia tingut fins ara un elevat pes, hi haurà menor capacitat de protegir-se contra l'augment de l'atur.