Antecedents dels fets

Aquesta entitat va néixer per defensar el comerç i l’hostaleria i, de pas, promocionar Cubelles més enllà del seu propi territori amb moltes activitats que s’organitzaven amb molt d’esforç i molt de risc econòmic. Molta gent encara recordarà aquella famosa paella per a 3.000 persones i, com no, la primera verema de Cubelles, amb molt de pa amb tomàquet, molta feina i moltíssimes il·lusions dipositades. Això sí, amb la mirada constant del govern clavada al clatell, no fos cas que prenguéssim massa protagonisme i els deixéssim fora de la foto.

Per al govern de Cubelles, dirigit amb majoria absoluta per l’Entesa, aquesta associació va sorgir com un holding de pressió. Fins i tot alguns ens anomenaven “l’oposició del govern de l’Entesa per Cubelles”, malgrat que inicialment no existien motius per pensar així. Tot això va canviar el dia que el govern -que sempre s’havia tombant de cul a totes les nostres propostes per millorar el comerç tradicional- va decidir implantar una àrea comercial a la zona industrial -segons la catalogació del POUM del 85-93- de Les Salines i que, segons s’ha pogut comprovar posteriorment, mai ha complert realment la seva finalitat.

La creació d’aquesta zona industrial ja va comportar moltes presumptes irregularitats. Sense anar més lluny, l’extracció de terres de zones agrícoles de Mas Mortes -propietat d’un familiar de l’alcalde- o els accessos a la zona industrial, que incomplien l’informe de carreteres, on se’ls instava a construir el pont que traspassa la carretera. En temes de seguretat, no van fer el tancat de la via del tren -exigit per RENFE- i van pretendre carregar el seu cost al poble i no a les juntes que urbanitzaven la zona, tal com havia de ser. Davant aquest panorama, jo encara avui em pregunto: de qui eren les terres? Doncs va ser gràcies a aquestes actuacions de l’associació que vàrem portar les imatges al Parlament i es va poder obligar almenys a fer el pont, estalviant així alguns diners als contribuents.

L’associació que defensava el comerç i l’hostaleria, amb la fiscalització d’aquets fets, també va convertir-se en el defensor dels interessos dels contribuents cubellencs. De no ser així, hagués passat com amb el pont del riu Foix, la construcció del qual ha anat a càrrec de tots aquells que paguem impostos. I ja que parlem d’impostos, cal recordar que ja aleshores no tothom pagava. Ho exemplificaré amb una anècdota.

L’associació pretenia tenir el llistat dels comerços de Cubelles per poder fer campanyes i buscar el màxim d’afiliats possibles. Arribats a aquest punt, no se’ns va ocórrer res més que demanar-li a l’empresa Molina, cobradora de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE), i així la vàrem tenir a les nostres mans. Doncs bé, un cop buscaves, molts dels establiments comercials del nostre poble no figuraven a la llista i, el més curiós de tot plegat, és que els absents eren tots persones que es movien al voltant del grup polític de l’Entesa. Un cop feta la lectura, qui signa l’article i una altra persona molt coneguda a Cubelles vàrem fer dues preguntes a la empresa Molina.

La primera va ser clara: “Com és, Sr. Molina, que hi ha molts comerços que nosaltres coneixem i no figuren en el llistat?”. La resposta va ser demolidora: “Aquesta és la llista que m’ha donat l’Ajuntament”. El següent diàleg també era d’esperar: “Aleshores, com paguen aquest impost?”. “Nosaltres només cobrem aquell paper i/o rebut que l’Ajuntament ens fa arribar”. Presumpta irregularitat o presumpte tràfic de influencies? És per això que sempre he dit que no tothom paga a Cubelles.

Arran d’aquest i altres afers, per la manera com els nostres representants polítics de l’Entesa actuaven amb total impunitat, com si fos el seu propi “ranxo”, algunes persones de l’associació de comerç vàrem fer un pas endavant, fundant un grup independent que ens permetés concórrer a unes eleccions i així poder tallar de soca-rel aquestes actuacions. La primera victòria personal d’aquest projecte a llarg termini va ser que en les primeres eleccions vàrem trancar la majoria absoluta de l’Entesa. Gràcies a totes aquelles persones i a la confiança dels votants.

Aquest projecte centrat en aconseguir que Cubelles tingui els comptes clars, ara encara és vigent i molt més engrescador si cal. Crec que el 30 d’octubre podria ser el principi del final d’una etapa que ja personalment vaig iniciar en solitari quant faig acte de compareixença el 10/04/2002 a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per denunciar el regidor d’Hisenda de Cubelles per presumpta prevaricació. El motiu era clar, l’aprovació de contracte de recaptador del Sr. Molina.

Personalment, no sé el que pot passar amb la denúncia feta per 16 dels 17 regidors de Cubelles davant del Ministeri Fiscal. Espero que, tanmateix, si s’admet a tràmit serveixi per tirar de la manta. Avui, almenys, no estic sol. Moltes de les persones que porten en política el mateix temps que jo, ara sí que han signat.