Corregudes de bous: esport o maltractament animal?

Quan considerem que un acte cultural es converteix en maltractament?

Tenint en compte que els polítics catalans trigaran una mica a resoldre aquesta qüestió, faré una reflexió personal que fa temps tenia ganes de realitzar en aquest bloc.

Quan veiem per les nostres pantalles a un grapat d’homes corrent al davant dels bous, desprenent “adrenalina”... Quan veiem a un home que se’l porten amb ovacions per haver tallat l’orella d’un bou després d’haver-lo mort d’una manera cruel i lenta al compàs d’un “ole”... Quan simplement veiem la foto d’un bou amb les banyes enceses...

Ens produeix “arrelament cultural”?

És possible que sigui una inexperta en qüestions veterinàries, però, estic segura d’una cosa: els animals no són immunes al dolor i crec que és vergonyós que es plantegi tan sols la possibilitat de tornar a donar cabuda a Catalunya aquesta activitat.

El que més m’agrada de l’article que he proposat de base és que comenta el títol de un editorial de El Mundo on deia: “Cataluña, camino de prohibir los toros para alejarse de Espanya”.

¡Si un plau! És que aquesta gent no ha llegit mai el Codi Penal Espanyol?

Al Codi Penal, a l’article 632, literalment castiga a “los que maltratasen cruelmente a los animales domésticos o a cualesquiera otros en espectáculos no autorizados legalmente”.

És clar, si les corregudes són legals i els bous no són domèstics aquesta norma no té gaire a veure amb aquesta qüestió.

Però, si del que parlem és de sentiment i remordiment moral, aquesta base és perfecta.

A més, veig que la gent del Mundo, no està gaire bé documentada.

A les Canàries fa més de 20 anys que no hi ha curses, Serà que volen independitzar-se?

En fi, esperem què s’acaba resolent al Parlament de Catalunya.

Mentrestant a la gent que està a favor de les corregudes de bous només un dic una frase que he escoltat aquesta setmana i m’ha semblat molt apropiada:

“Si las corridas de toros son un deporte... El canibalismo es gastronomía”.