Arrivo 2010!

Enguany l’Arrivo ha començat abans i això s’ha notat. Sota un fred congelador la gent es va atrevir a sortir al carrer. Tant espectadors com participants van se multitud a la rebuda de Sa Majestat.

Ha estat un any on la sàtira que hi ha predominat era de temes de la ciutat. El fet de quedar-se sense entrades per al Teatre Principal, el tancament de la gossera o fins i tot la queixa, que van mostrar-nos els geganters, en vers la censura imposada als dimonis , eren temes ben reflectits. També hi havia sàtira del tipus més universal, com la crisis econòmica, el tema de les “corridas de toros” que va ser escenificat amb un toro de cartró amb tot un seguici de gent vestida de San Fermines. Els jocs olímpics d’hivern, van ser apropats al públic amb el lema Vilanova – Montgros 2022, amb un seguici d’esquiadors que de segur que eren els únics que no van passar fred en tota la nit.

Les carrosses de lluir no hi van faltar, fins i tot n’hi havia que van aprofitar temes com el del Teatre Principal per lluir lluentons de festa. Sembla ser que cada any hi ha més entitats que opten per anar de lluentons, però enguany, a l’Arrivo, i em pogut veure de tot una mica.

Tampoc hi van faltar els espontanis, molts d’ells molt treballats com era el cas d’un que anava del robot de la guerra de les galàxies amb el R2p2 inclòs.

A l’arribar a la plaça de la Vila, Mamut i Mofeta es preparaven per a veure qui seria l’hereu del tron del Rei Carnestoltes. Can Pistraus va optar per a treure al carrer dues carrosses, una pels seguidors del Mamut, que anaven de color blau , i l’altre pels seguidors del Mofeta, que anaven de color groc. Realment havien aconseguit un munt de gent per a recolzar els diferents candidats.

El sermó va ser crític ,però de nou la sonorització de la plaça de la Vila més l’escàndol que feia la gent, van fer que el sermó fos poc entenedor.

Es pot dir amb tota certesa que la gent va viure a tope aquest Arrivo tot i el fred que feia. A més a més les batucades que duien algunes entitats en comptes de dur musica enllaunada, donaven un altre color i simpatia a l’acte, ja que la música en directe atrau de manera diferent a la gent.

La gent ho ha viscut i això és el que conte per què la festa la fa la gent i és la gent qui viu la festa.

A més a més com que el carnaval de Vilanova és una festa que es viu tant, no ha estat possible explicar tot això fins ara!!