Polítics amb criteri, sí; servidors de partits, no

Després de pensar sobre quines notícies podria aportar-hi algunes pinzellades, m’he decantat per dues: la de Vic, referent a l’empadronament de les persones que han vingut de fora de Catalunya, i l’aposta d’Ascó per encabir al seu municipi un cementiri nuclear, o com diuen oficialment per amagar la veritat -habitual en aquests casos- un ATC (Almacen Temporal Centralizado).

Aquests són els dos titulars que crec que han suscitat més discrepàncies en tots el sentits, tan socialment, com políticament; atès que afecten la vida diària de milers de ciutadans dels municipis on s’han pres aquestes decisions polítiques i de bona part de la resta del país. Els ajuntaments, tot i no tenir competències en molts temes d’alt interès, sí que en tenen, en canvi, per prendre decisions que afecten tot el territori català. Ironies de la Llei de competències.

Val a dir que personalment no estic a favor, al cent per cent, amb cap de les dues decisions preses per aquests municipis. Tanmateix, cal sospesar, i molt, els criteris que han empès els dos alcaldes d’aquests ajuntaments a portar a ple allò que han cregut el millor per al seu poble, equivocats o no. Cal remarcar que ho han fet, fins i tot, sota amenaces d’expulsió del seu propi partit en cas de no modificar la seva postura. Home, home, això frega la pressió i el xantatge.

Aquesta actitud, que alguns la poden qualificar de rebel·lia i/o de desacatament de la disciplina de partit; personalment la veig com l’entossudiment de dos alcaldes i els seus regidors -de diferents formacions- en anteposat allò que han cregut com el millor per a la gent del seu poble i no el que el seu partit els hi volia imposar. Jo sé què és això, perquè aquesta pressió de dirigents polítics l’he patit en primera persona. Per sort, les persones som com som i no com la resta volen que siguem.

Crec que aquesta actitud marca un abans i un després per a alcaldes i regidors de partits polítics, els quals no necessàriament han d’estar d’acord amb totes i cadascuna de les polítiques que elaboren les seves pròpies formacions. Són representants municipals per defensar el seu municipi i la seva gent, amb tot el que això comporta. No han de ser servidors dels seus propis partits, en tot cas els partits han d’esdevenir eines per ajudar els seus representants a donar resposta a les necessitats dels seus municipi.

Si això ho extrapolem a Cubelles, està clar que aquí no passa el mateix. A la nostra vila qui mana són les directius del Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC, no el que demana el poble. Pel que fa a la nostra Tèrmica i la seva zona energètica, malgrat tenir un acord de Ple en què tots els grups polítics vàrem dir que volíem el desmantellament de la central, ara el govern esta negociant -o ja ha negociat- el trasllat de la Tèrmica a un altre indret dintre del nostre municipi, encara que no sigui zona energètica. No seria més senzill apostar per l’anul·lació de la zona energètica? Per què no es treu ara que estem preparant el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)? Qui elabora el nou POUM actual sinó l’Ajuntament? Ara és el moment de demostra-ho.

Tan de bo en aquest municipi tinguéssim un govern amb criteri propi com a Vic i Ascó i que mirés més per Cubelles i menys pel seu partit, fins i tot enfrontant-se a possibles amenaces de suspensió de militància. La realitat, però, n’és una altra. Per als nostres governants és més còmode dir que Madrid ens ho han imposat.