Els Ajuntaments del Garraf, d’esquenes a la crisi

L’executiu de Zapatero està afrontant la seva primera vaga del sector públic, que protesta per les mesures aprovades per reduir el dèficit i que afecten els salaris dels treballadors públics. L’administració central ha hagut de fer front a l'actual situació econòmica aplicant una sèrie de mesures gens fàcils i agradables d’executar i, sobretot, gens rendibles electoralment que consisteixen en un pla d’austeritat que comporta la reducció de càrrecs públics i la fusió d’entitats. En total, l’Estat eliminarà 32 alts càrrecs i 29 ens públics per racionalitzar el sector públic empresarial i reduir el dèficit.

No ha estat la única administració que s’ha començat a posar ferma per reduir la despesa. El govern català també ha aprovat les seves solucions per al dèficit que preveuen, entre d’altres coses, reduir la inversió en obra pública i apujar els impostos. Però a més, s’ha anunciat la desaparició de 63 entitats públiques, el 26% de les 247 actuals, a més de plans d’austeritat a totes les conselleries.

Més recentment, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat una retallada per estalviar 646 milions amb menys alts càrrecs, inversions ajornades i la significativa reducció dels cotxes oficials. Fins i tot, la poderosa Alemanya, anuncia un pla d’estalvi, el més dràstic des de la Segona Guerra Mundial, amb una retallada de 80.000 milions en quatre anys i una reducció de 10.000 d’empleats públics.

Mentrestant, que fan els ajuntaments de la nostra comarca? Quins són els seus plans d’austeritat i reducció del dèficit municipal? Doncs, incomprensiblement encara no s’ha anunciat ni una sola mesura en la línea que han pres totes les institucions. Tots els ajuntaments practiquen una política d’inhibició davant aquesta crisi global. Sembla que tothom està disposat a fer alguna cosa contra la crisi, per molt dolorosa que sigui, menys els nostres ajuntaments que continuem com si això no fos amb ells.

Per exemple, a Vilanova i la Geltrú, ni s’atura ni s’ajorna cap obra en execució, es continua amb la construcció d’un nou Auditori Municipal, i s’està disposat a construir un nou equipament com l’Espai Jove. A nivel d’estructura municipal tampoc hi ha cap actuació, i costa d'entendre com es pot continuar amb una empresa pública com Neàpolis per gestionar un edifici pràcticament buit i que després de quatre anys de funcionament no té cap viabilitat econòmica. No és gens raonable tenir dues plantes buides a Neàpolis durant quatre anys, mentre l’Ajuntament i altres empreses públiques paguen alts lloguers per oficines a la ciutat.

El cas de Sitges és encara més sorprenent. Es presenta un acord marc de sostenibilitat més propi d’un inici de legislatura que d’una situació de crisi com l'actual, que afecta especialment les arques municipal. El propi Ajuntament reconeix la difícil situació financera que pateix el consistori, però en tot el document no hi ha ni una sola mesura concreta de reducció del dèficit. Sembla increïble que el document només parli de crear unes comissions que estudiaran la situació i redactaran uns plans -que segurament encara costaran més diners- per millorar la governança, modernitzar l’administració amb sostenibilitat econòmica.

No podem evitar pensar que l'Ajuntament de Sitges no ha aprés la lliçó de Barcelona (amb la seva consultar popular pel mòdic preu de 3,2 milions) i encara no sap el que realment preocupa els seus ciutadans i ciutadanes. Possiblement el president Pujol ho conclouria amb la famosa frase d' "això ara no toca", ara toca reduir les despeses i pagar els proveïdors el més aviat possible. En 30 dies, ara per ara sembla impossible i demagògic per tots els ajuntaments de la comarca.

Un altre cas d’aquesta inhibició és Cubelles, que a més dels problemes per constituir un govern estable i amb majoria suficient, també ha optat per l’endeutament deixant de banda les necessitats reals de l’economia municipal. De fet, per aquest 2010 el govern en solitari ha aprovat un pressupost definitiu que deixarà el municipi endeutat amb uns 12 milions d’euros per invertir en la construcció d’una nova biblioteca, un cementiri més ampli, un nou institut de secundària...

Els alcaldes i alcaldessa de la comarca del Garraf no poden continuar amagant el cap sota l’ala, han d’imitar els seus companys d’altres administracions i prendre mesures immediates, eficients, concretes i segurament desagradables i gens populars. Els governs municipals no poden quedar-se esperant que passi la tempesta, tot veient com arriben les properes eleccions municipals i deixant en els nous governs les mesures impopulars per reduir les despeses.

Els funcionaris que han perdut el 5% del seu sou, els ciutadans i ciutadanes que porten mesos sense feina, amb problemes per pagar la seva hipoteca o amb retallades de sou, i els empresaris que fan tot el possible per mantenir els seus negocis oberts tot i la retallada de les vendes, volen saber que els seus ajuntaments també estan lluitant com ells. Es mereixen uns ajuntaments que també prenguin mesures reals, ajustin les seves estructures i organitzacions al nou marc global de crisis, que s'afrontin els problemes de tressoreria reduint o suprimint algunes de les despeses. Ningú entén que no es faci res, ni una sola mesura, tret de les imposades per llei.

Senyors alcaldes i alcaldessa del Garraf, han d’actuar ara i amb valentia per prendre decisions difícils en un temps en què tothom ho està passant malament, però sense perdre l'esperança que arribaran millors dies, si es fa la feina amb responsabilitat.