Burka: llibertat o imposició?

Aquestes darreres setmanes el debat del burka està ben encés. L’època de crisi actual, en què centenars de milers de persones tenen dificultats en el seu dia a dia, incrementa el rebuig al desconegut.

A més, els partits xenòfobs com ara Plataforma per Catalunya (PxC), veuen una escletxa per poder crèixer entre les classes més baixes, les que pateixen més durament la crisi i els seus efectes.

El gran tema d’aquests dies però ha estat el burka. Tot i que el tant per cent de dones que porten aquestes indumentàries al nostre país és molt reduït, diversos ajuntaments, com ara el del Lleida o el del Vendrell, han decidit fer passos per tal de prohibir el burka al carrer.

Intervencionisme portat a l’extrem o voluntat d’apropar la llibertat a tots els ciutadans i ciutadanes? Llibertat personal o imposició per part dels seus marits i de la seva família?

Fins a quin punt un ajuntament es pot posar en la vida de les persones? Ens agradaria que a nosaltres ens obliguessin a anar vestits amb camisa de color negre cada dia? O a les dones, què els semblaria que l’administració els obligués a portar sempre faldilla per sota dels genolls i camisa que tapi l’esquena?

Fins a quin punt podem distingir entre llibertat o imposició? Els occidentals sembla que sempre tenim la veritat de tot plegat, que som els que en nom de la llibertat portem la bandera del progrés per arreu. Però cal que ens posem a mirar les lacres del “nostre” món?

Assassinats masclistes que periódicament omplen els informatius dels mitjans de comunicació. Fins avui portem 38 dones mortes, de manera oficial, al nostre país.

Cada setmana hi ha joves que moren a les carreteres per l’alcohol, per no saber controlar l’opulència dels nous rics.

Les dones encara cobren un 20% menys que els homes només pel simple fet de ser dones.

Qui és l’encarregat/da de netejar la casa i de cuidar els fills? La gran majoria de vegades és la dona.

No intento justificar de cap de les maneres que les dones musulmanes vagin tapades, ans al contrari. Defenso la llibertat d’escollir lliurement el que creiem millor. Qui som per dir si una dona és lliure o no? Mirem primer el que fem malament nosaltres que de ben segur quedarem esmaperduts.

Evitem la imposició de tots i cadascun dels actes que fem a diari. I reflexionem de les dificultats de les dones occidentals.

Una petita reflexió en veu alta, que demostra que el món en què vivim és encara extremadament masclista

Si una noia de 18 anys surt amb faldilla curta per la nit i té sexe amb un noi, un nombre molt elevat de persones dirà que és una prostituta (per dir-ho d’una manera fina). Mentre que si és un noi és un crack per haver triomfat com ningú.

Pensem en el que fem malament nosaltres com a societat i després parlem en nom de la llibertat individual i col·lectiva.