El Penedès haurà d'esperar

Alcaldes, regidors i representants de la Plataforma per la Vegueria del Penedès han acudit aquesta tarda al Parlament de Catalunya amb l'esperança que el ple donés suport a una esmena, presentada per CiU, que demanava la inclusió de la vuitena vegueria en la nova reorganització territorial del país. Però el que han vist ha estat que les mateixes forces polítiques que fa només uns dies donaven suport al reconeixement del Penedès com a àmbit funcional es dividien en aquesta votació.

El Penedès haurà d'esperar... a una nova situació, a una nova legislatura. Perquè, en realitat, si els mateixos partits polítics que han donar suport a aquesta lluita en el territori haguessin votat a favor de la vegueria del Penedès al Parlament -com han fet als ajuntaments i als Consells Comarcals-, la proposta hauria prosperat i avui estaríem celebrant i/o analitzant el que representa per a les comarques del Garraf, Alt Penedès, Baix Penedès i una part de l'Anoia constituir una regió pròpia amb una govern comú.

Els defensors de la vegueria del Penedès -assistents al ple com a convidats- han donat l'esquena al Parlament en veure que el govern de la Generalitat s'unia per aprovar la Llei de Vegueries, amb les set vegueries que des d'un principi s'havien dibuixat al mapa i obviant que al Penedès formacions com ERC i ICV s'havien sumat i posicionat clarament en favor d'una vegueria pròpia per al Penedès.

En els propers dies s'hauran de pronunciar al respecte, però el paper que deixen al territori no és còmode ni fàcil per aquells dirigents locals que s'han significat en favor d'una lluita que consideren històricament raonada i raonable. Les matemàtiques polítiques tenen aquestes coses i més en la recta final de la legislatura i a les portes d'una campanya electoral.

Està clar que aquest serà un dels temes que dominarà la propera campanya electoral al Parlament de Catalunya, tot i que a la comarca del Garraf des del principi, ara fa cinc anys, aquest tema s'ha mirat des de la distància, s'ha defensat sense gaires crits i s'ha filtrat escassament en el debat polític i social. Possiblement perquè es tracta d'una comarca que es beneficia precisament d'aquesta situació intermitja entre Barcelona, Tarragona i la Catalunya Central, el Garraf no se sent especialment penedesenc, malgrat que els ajuntaments s'han posicionat a favor de la vegueria.

El debat no s'ha instaurat a la societat civil, com sí que ha passat a l'Alt Penedès, i són pocs els que saben el que pot representar la creació de la vegueria del Penedès ni si és més beneficiós per al territori dependre de l'àrea metropolitana perquè és el centre neuràlgic de l'activitat sòcioeconòmica del país i sempre es pot encomanar alguna cosa, o reclamar una organització territorial pròpia que eviti que els municipis quedin eclipsats per grans ciutats amb grans necessitats i prioritats més urgents. Alguna cosa ha fallat en aquest procés de lluita civil que ara ha quedat aparcada per la voluntat política.