Retallant… o no

La notícia ha passat estranyament desapercebuda malgrat l’escàndol que suposa. Escàndol magnificat per la situació econòmica acual on la tisora és la gran protagonista. Retallades generalitzades: educació, sanitat, cultura, serveis socials, infraestructures,…. Tot es veu afectat, i de quina manera, per una manca de diners que ens ha complicat extraordinàriament la vida.

No cal entrar en les causes d’aquest fenòmen ni tampoc en les seves possibles solucions. La crisi existeix i habita entre nosaltres. Però sembla que no afecta de la mateixa manera a tothom, com sempre.

I la classe política ha decidit que, pel que fa a les eleccions, ni parlar-ne d’aplicar retallades. Just tot el contrari, increment de recursos a fi i efecte de combatre una abstenció que a hores d’ara es preveu històrica.

Així doncs aquest 26 milions es destinaran tant a promoure una campanya institucional que animi al ciutadà desenganyat, cabrejat, fastiguejat, astorat i desencantat a votar (campanya que MAI s’ha portat a terme), com a subvencionar els partits polítics. Així, els partits polítics rebran per anticipat el 90% de la subvenció i hauran d’ajustar comptes un cop coneguts els resultats electorals, doncs cada escó obtingut suposa 20.127 euros mentre que per a cada vot obtingut s’ingressen 0,76 euros.

Fa uns anys Pasqual Maragall, llavors president de la Generalitat, va deixar anar, en una de les seves célebres maragallades, que el problema d’aquest país es deia 3%. Amb el temp vam aprendre que es va quedar curt en la seva apreciació. Ara ja em comencen a arribar veus de que el veritable problema actual es diu 9,2%.