On és la joventut?

Ens apropem una mica més als protagonistes d'aquesta visió i veiem que la televisió, amb la seva programació plenament sensacionalista (telenotícies inclosos), els diaris, ja siguin en la bessant seriosa, gratuïta o groga, no fan més que enaltir un discurs inflamatori contra la joventut. Ens critiquen pel que no fem i amaguen tot allò que fem.

Ara bé, podem dir que els nostres (i les nostres també) representants polítics segueixen aquest joc? No cal dir que la major part només entén el joc electoral, però tot i això la flamant alcaldable convergent per a Vilanova, Neus Lloveras, es preocupa del jovent. Al seu bloc personal ens ho demostra. Per a ella no tots són ni-ni; per sort tenim els emprenedors, els herois de la pel·lícula. Caram! Ara la joventut es divideix en ni-ni i emprenedors, entre ganduls i empresaris joves.

Ens podem quedar amb aquest retrat tan simplista? Òbviament, el que no té en compte la senyora Lloveras, ni els de la seva colla, és que hi ha joves aturats, que s'esforcen en trobar una feina, joves que treballen, i que ho fan en la majoria de casos en condicions totalment precàries, també hi ha joves que estudien, i en bastants casos alhora treballen.

Després d'observar aquest retaule se'ns planteja una altra pregunta: poden tenir propostes serioses els partits que confonen atur amb ganduleria? I d'aquesta, ara en sorgeix una altra: el 40% dels i les joves no donen un pal a l'aigua? On són, doncs, les propostes de Convergència i Unió sobre joventut? Per a la dreta les polítiques de joventut són aquelles que tenen a veure amb les facilitats fiscals per als empresaris joves (compte! No parlem dels petits, parlem dels grans empresaris) i amb la precarització de les condicions de treball. Són precisament, les seves polítiques, les que porten a un major nombre d'aturats i aturades, a una major inestabilitat laboral, i a les conseqüències que té aquest fenomen en l'emancipació de la gent jove.


Juan Manuel Rodríguez
Responsable de Joventut d’EUiA Garraf