Carta oberta al Sr. Montilla

Com a persona confessa d’esquerres, lamento molt la pèrdua d’escons dels tres grups que composaven el tripartit, tot i que he de reconèixer que em sento més proper a ICV que no pas a PSC i ERC.

Personalment, he tingut el plaer de compartir algunes converses amb el Sr Montilla -quan només era un membre destacat de l’aparell del partit amb seu al carrer Nicaragua- i he d’admetre que divergia força respecte els seus plantejaments de com s’havien de portar políticament els temes relacionat amb Cubelles.

Un cop perdudes les eleccions, vostè va anunciar a tot Catalunya que renunciava a la seva acta de diputat i que, a partir d’ara, dedicaria els seus esforços a treballar per reorganitzar el partit i buscar el seu relleu al capdavant de la secretaria general del PSC. De seguida vaig entendre que el que vostè en realitat volia dir és que seguirà manipulant les persones en funció del seu propi criteri i a favor d’aquells que li han rigut les seves poques gràcies. Tot plegat, per descomptat, amb l’objectiu d’apartar aquells que han expressat amb veu alta allò que a dintre del partit no s’ha volgut escoltar. Com a catalanista que sóc, espero que no li permetin matar el missatger. Vostè sap que no actua bé i, per tant, un cop més li expresso el meu ferm desacord.

Sr. Montilla, vostè està acostumat a guanyar les batalles en els despatxos. Ara però, ha perdut la guerra i, pel bé del partit, hauria de convocar un congrés extraordinari quan abans, millor. Els alcaldables de les properes municipals i els militants del PSC no poden ser sotmesos a la inseguretat de no saber qui serà el seu relleu.

Sr. Montilla, sé que el que jo li pugui dir amb aquest escrit li rellisca, igual que em va relliscar a mi en aquell despatx. Tots dos sabem que mentre vostè no tingui pactat el seu successor, no deixarà la cadira. El despatx i els privilegis que gaudeix com a expresident, malgrat perdre unes eleccions de manera monumental, no li ho permeten. Vostè encara rep un gran premi, això sí, que paguem entre tots, ens veiem afectats o no per una crisi que vostè ni ensuma.

Sàpiga, Sr. Montilla, que estic molt dolgut per las males maneres amb què el company Pasqual Margall va haver d’abandonar la política. Tots sabem que, malauradament, més endavant també hagués hagut de deixar els seus càrrecs, però aquest no és el cas. El tema és que vostè se’n va desfer perquè no era de la seva corda o, com diuen ara, de la seva ànima. Sr. Montilla, vostè no és un polític de consens, ans el contrari, vostè no uneix, vostè separa.

El que segur ningú li ha dit és que si vostè encara és al capdavant del PSC quan hi hagi eleccions municipals, no els votaran ni les persones del seu propi partit. La majoria no ha paït que vostè nomenés portantveu del grup parlamentari el Sr. Nadal, quan hi ha una Sra. Tura amb molta més capacitat política i humana que tots els seus amics junts. Fins i tot per portar el partit, només cal analitzar el seu currículum i la seva nissaga política. Vostè no respecta res de res, ni la memòria d’un dels pares de la Constitució. Vostè va a la seva, trepitjant tot aquell que discrepa de la seva actuació i dient als altres com i qui ha de portar el partit en el seu municipi. Curiós, ja que vostè després no predica amb l’exemple.

Sr. Montilla perdoni per ficar-me on no en demanen, però ho faig perquè estic segur que no m’obrirà un altre expedient disciplinari per dir-li el que penso. Que tingui molta sort en un futur i deixi fluir la democràcia real a cal PSC, no la imposi.
Salut.

Jordi Coch i Datzira.
Ex militant del PSC a Cubelles.
Ex primer secretari del PSC.
Ex Conseller Comarcal.
Ex Regidor PSC 1995-2003.