Madrid, seu de Caixa Penedès i capital de la Vegueria del Penedès

Les caixes d’estalvi que neixen el segle XIX i es desenvolupen durant el segle XX estan a punt de veure el seu final en els inicis d'aquest segle XXI. Són entitats que havien fet de la prudència, l’estalvi i l’obra social la seva raó de ser, entitats on podia emmirallar-se tota la societat. Però amb l’esclat de la crisi l'any 2008, han passat a la primera plana de l'actualitat i no precisament per aquests valors, sinó per una evident mala gestió, al córrer uns riscos imprudents en prestar fons sense límit a promotors i especuladors del sector de la construcció.

Per evitar les situacions que s’han produït en altres països, l’Estat va ordenar un reagrupament financer de les caixes que finalment sembla que no ha estat suficient per aconseguir la solvència financera que el mercat exigeix. I per això, un nova modificació legislativa està a punt de ser concretada pel Ministeri de Economia i el Banc d’Espanya. Un nou decret llei que convertirà, més aviat que tard, totes les caixes en bancs.

Un dels habituals punts de vista és culpar als bancs: presentar-los com unes entitats insaciables pel dividend i els beneficis, que només volen menjar-se el sector de les caixes, a les que continuem mirant amb l'espirit romàntic del segle XIX. Quan la realitat és que moltes d’elles han tancat literalment el crèdit als seus clients de tota la vida, tret que sigui per comprar un pis de la seva propietat, i les línies de crèdits als petits i mitjans empresaris també són tancades.

Una d’aquestes caixes és Caixa Penedès, fundada el 6 d'abril de 1913 a Vilafranca del Penedès i un referent de l’estalvi familiar a tot el Garraf. L'emblemàtica caixa penedesenca, que va arribar a ser la tercera caixa catalana, segurament passa pel pitjors moments de la seva història.

Els seus problemes s'inicien amb la crisi immobiliària degut a la seva política de préstecs hipotecaris, com ho demostra el fet que ja al 2007 Antoni Castells pressionés La Caixa perquè la integrés a la seva estructura. La mateixa entitat va reconèixer la seva imbricació amb el sector immobiliari, tot i insistir el 2008 que la seva inversió era molt diversificada i de poc risc. Altra prova d’aquesta imbricació és que el 2009 Caixa Penedès crea Revalua, un portal immobiliari amb uns actius immobiliaris de 600 milions d’euros, que gestiona un total de 27 societats, 24 de les quals són societats conjuntes amb socis promotors.

És fa difícil conjugar aquest insaciable desig de promoció immobiliària amb el concepte d’estalvi personal dels seus inicis fundacionals i la funció d’Obra Social, l’ànima de totes les caixes.

El passat setembre l’assemblea general extraordinària de Caixa Penedès va aprovar la seva integració al grup Banc Mare Nostrum, juntament amb dues caixes espanyoles i una balear. El grup està participat en un 39 % per Caja Murcia, un 27 % per Caixa Penedès, un 19,5 % per Caja Granada, i un 14,5 % per Sa Nostra. Aquesta anomenada fusió freda és un primer intent de sanejar els comptes fins que arribi el capital privat a la segona etapa i torni a modificar-se i reduir-se la participació de les quatre caixes. Després d’aquests acord, la personalitat jurídica i independència dels òrgans de Caixa Penedès queden limitats només a l’obra social, passant totes les polítiques financeres a mans del grup: com l’estratègia corporativa, el negoci majorista, la gestió de risc i la planificació tecnològica, etc.

Carles Querol escriu recentment en uninteressant article que “el més patètic de tot és que els ciutadans i els seus representants polítics assistim impertèrrits al desmantellament d’un model que permetia el control democràtic de les caixes d’estalvis”. Té molta raó, tot i que es pugui qüestionar molt la veritable praxis d’aquest control democràtic. Ara bé, encara sobta més aquesta apatia ciutadana i política sobre els afers financers del territori sabent que un grup d’actius ciutadans i ciutadanes porten molts anys fent esforços polítics pel reconeixement d’una vegueria pròpia a l'Alt i Baix Penedès, l’Anoia i el Garraf. Com pot ser que gairebé ningú hagi donat la veu d’alarma i no s’hagi fet res per no perdre el poder de decisió de la primera i única entitat financera de la Vegueria?

El Banc Mare Nostrum va anunciar el passat 7 de gener que ja disposaven de seu central i que estaria situada a Madrid. D’aquesta manera Madrid es converteix en la seu financera de Caixa Penedès, allà on es prenen totes les decisions del nou banc.

Els promotors de la Vegueria Penedès diuen en la seva web que el Penedès és un clam! Diuen que més del 90% de la població de les quatre comarques reclama la Vegueria pròpia. Si aquestes dades són reals, no tenim cap mena de dubte que la vegueria acabarà sent una realitat. I aleshores caldrà decidir on serà la capital d’aquest nou, o recuperat, territori. Tret que la decisió ja hagi estat presa pels membres del consell d’administració de Caixa Penedès, i la capital administrativa del nou territori sigui al mateix lloc que la capital financera.