Prou retallades!

La crisi econòmica que vivim al nostre país no és només el resultat de la situació internacional, l’especulació financera i el preu del petroli. Les polítiques dels governs del PSOE i del PP, amb la inestimable col•laboració de CiU, ens han portat a un model econòmic, laboral i social injust, minat per un desigual repartiment de la riquesa, el treball precari, baixos salaris i pensions, un estat del benestar dels més dèbils d’Europa, dependència energètica i uns models social i fiscal injustos.

Una línia que s’ha aprofundit amb una contrareforma laboral que ha generat més atur i només serveix per a aprofundir la precarietat existent, i amb una reforma del sistema públic de pensions que recau directament sobre les classes treballadores del nostre país.

I a això cal afegir l’imparable increment de l’atur: més de 600.000 persones a Catalunya, amb el 40% de la gent jove aturada. A l’Estat espanyol el nombre d’aturats s’acosta als 5 milions, i a més d’1 milió de llars tots els seus membres estan a l’atur, en molts casos sense cap ingrés. Un atur que el Govern espanyol pretén combatre amb una amnistia laboral com la del pla d’aflorament de l’economia submergida.

Per a EUiA, bona part de les mesures de xoc anunciades pels governs català i espanyol serveixen per premiar els banquers i empresaris culpables de la crisi, mentre cada dia més treballadors i treballadores no poden arribar a final de mes: 1.500.000 catalans cobren menys de 1.000€ al mes i la mitjana de les pensions és de 700 euros, més acomiadaments i expedients de regulació o deslocalitzacions injustificades, a 55.000 famílies els han fet fora de casa seva per no poder pagar la hipoteca o el lloguer, fets que situen el 19% de la població catalana en risc d’exclusió social.

CiU és una màquina de destruir ocupació a la funció pública i cal destacar negativament la seva actitud davant les situacions de crisi a l’empresa privada, que s’estan produint davant la passivitat del Govern de la Generalitat, encapçalat per Artur Mas, quan no amb la seva complicitat directa, com al cas de Yamaha, pronunciant–se a favor de la deslocalització, abans fins i tot d’haver-se presentat l’ERO.

Després d’anys d’especulació i enriquiment d’uns quants, CiU demana sacrificis, però els sacrificis els estan fent els de sempre: la gent treballadora, amb més atur, rebaixes de sous i retallades de serveis públics, mentre que l’aliança de la dreta CiU i PP al Parlament els culpabilitzen de la situació. És més, CiU baixa impostos als que més guanyen i més tenen, donant encara més passes enrere en la progressivitat fiscal.

El canvi de cicle polític a Catalunya, que CiU està pilotant amb un marcat caire neoliberal, juntament amb les polítiques neoliberals del Govern de l’Estat, inauguren una etapa d’aprofundiment de les desigualtats socials, amb retallades als drets de ciutadania i de càstig a la democràcia:

• Reduint els ingressos públics amb noves rebaixes fiscals pels més poderosos (supressió del impost de successions, rebaixa de l’IRPF a les rendes altes i proposta de supressió de l’impost de donacions).
• Destruint ocupació pública (rescissió dels interinatges, no substitució de baixes i jubilacions, acomiadaments a les empreses públiques, etc.).
• Implantant un nou model que pretén fer saltar pels aires l’estat del benestar, amb uns serveis de sanitat, educació, dependència, polítiques de defensa dels drets de les dones i atenció a les persones de dues velocitats: públics de tipus assistencial i baixa qualitat, per a les capes més populars, privats de qualitat per als més benestants.

Està clar que la mobilització dels treballadors i les treballadores es necessària, es per això que et demanem que el proper 1er de maig, sortim plegats al carrer per continuar defensant els serveis públics, i per demanar un nou model productiu, sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment, que aposti per una economia al servei de les persones i no per persones al servei de l’economia, que creï ocupació estable, de qualitat, amb més drets i més protecció social