Cubelles. El camí més fàcil

Vagi per endavant la meva felicitació pública a ICV per haver guanyat aquestes eleccions, encara que hagi estat amb un resultat per sota del que va aconseguir el 2007 i que enguany hagi crescut en dos punts la participació. El grup, doncs, ha assolit menys vots i menys percentatge, tot i que, estadístiques a banda, reitero la meva enhorabona als meus excompanys de política.

Tampoc vull passar per alt la felicitació als excompanys d’oposició del PPC per haver millorat el seus resultats i haver sumat un regidor més dels dos que ja tenien. Vagi també per ells el meu reconeixement.

I, com no, crec que és de justícia reconèixer a tota la gent d’UC l’aposta tan valenta que va fer en el seu dia trencant amb CiU i, tot i així, haver aconseguit aquests resultats aclaparadors que crec que han desbordat les previsions dels més optimistes. Val a dir, almenys, que ha superat les que jo personalment li vaig transmetre a la seva cap de llista, la Sra. Rosa Fonoll.

Una altra sorpresa ha estat la rapidesa amb què s’ha tancat aquest pacte de govern a tres bandes, un acord lluny dels preceptes de l’esquerra clàssica i que s’acosta més a l’espai del centre-dreta. Suposo que les prioritats i les ganes de fer pagar a aquells grups que en el 2007 van deixar ICV fora d’un govern tripartit a la catalana ha provocat que aquesta vegada s’hagi passat forçosament per davant de les ideologies dels partits. Això és bo o dolent? Bé, si funciona -que espero que sí- serà molt bo per a Cubelles, i, si no, tothom dirà que ja es veia venir.

Els discursos polítics d’aquestes tres forces s’han caracteritzat per un missatge unitari d’il•lusió, compromís i esforç. Tanmateix, Sra. Fonoll, en política també s’ha de tenir ambició. Renunciar a aquest afany per ostentar un poder que permeti desenvolupar tot el seu projecte polític és encallar-se a deu metres de la meta. I això es el que ha fet vostè, aturar-se quan era a tocar de l’arribada. En definitiva, penso que li ha mancat a vostè i al seu grup una ambició sana i legítimament guanyada per liderar el seu projecte de Cubelles i no deixar que siguin altres els que li defensin. S’ha optat, doncs, per la solució més fàcil.

El que no ha de fer mai un grup polític de bones a primeres és el que, precisament, ha fet UC, acceptar l’abraçada del os i entregar-se sense lluitar com si fos una presa indefensa. UC ha lliurat el que tot partit busca i tot cap de llista defensa i anhela: l’alcaldia. I tot plegat, per què? Si tenim en compte que en aquestes eleccions ICV ha baixat 2,18 punts el seu percentatge de vot i que tan sols hi ha deu vots de diferència entre ICV i UC -a banda del fet que UC fa dos mesos ni tan sols existia- moralment i davant del poble és UC l’autèntica guanyadora de les eleccions municipals de Cubelles 2011. Amb tots els meus respectes, penso que, políticament, s’havia d’haver valorat bastant més els resultats d’UC.

Personalment, penso que amb les dades a la mà hauria d’haver aconseguit, almenys, dos anys d’alcaldia. Aquesta és la meva critica, no cal que en busqui cap altra. L’opció que vostè ha triat és la mes còmoda, la menys complicada i la que, de moment, no comporta cap risc fins el 2015. Això no obstant, no em negarà que també serà la mes criticada. Si aquest era el seu objectiu, el respecto, però n’estic segur que molts no el comparteixen.

Desitjo de tot cor, per bé de tots els cubellencs i cubellenques, que aquesta vegada sigui, com diu ICV, de debò un govern estable durant els quatre anys de legislatura. Aritmèticament, almenys, ja ho és atès que suma onze de disset regidors. També desitjo que tingueu molts encerts i, sobretot, demano que feu tot el que sigui possible perquè Fiscalia ajudi Cubelles aclarint els seus comptes i tornant a les arques del poble aquells tributs que alguns mai varen pagar.

Cubelles Maig 2011.
Jordi Coch Regidor de l’Ajuntament de Cubelles.