Lleialtat institucional i amb el votant

El mapa polític del Garraf ha canviat radicalment des del 22-M i, a excepció d'una única majoria absoluta a Canyelles, la resta de municipis han configurat pactes de govern amplis o viuran l'experiència de governs en minoria, dues situacions que no han de significar obligatòriament inestabilitat o paràlisi de l'activitat, sinó l'impuls d'actuacions més participatives i corals. Només els alcaldes de Sant Pere de Ribes i Olivella es mantenen en els seus càrrecs, encara que en condicions diferents, i quatre polítics més s'estrenen com a màxima representació municipal. I és que l'escenari ha canviat de color polític: han passat de cinc alcaldes del PSC i un d'ICV en el mandat de 2007 a 2011, ara hi ha tres alcaldes de CiU, dos d'ICV i un únic del PSC.

Les urnes han castigat especialment el Partit dels Socialistes, però els seus líders han actuat de forma molt diferent davant del seu ampli electorat. Mentre a Vilanova i la Geltrú, el candidat Joan Ignasi Elena ha anunciat una oposició ferma, però ha estès una mà a la nova alcaldessa de CiU; a Sitges, l'ex alcalde Jordi Baijet ha decidit marxar per la porta del darrera i renunciar al seu acta de regidor: no exercirà de líder de l'oposició i la decisió l'ha dut a terme sense cap comunicació pública i sense explicar als seus milers de votants els motius de la seva renúncia després d'haver creat i dissenyat un equip i un programa molt personal. No és just ni pel partit ni pels votants que han confiat en un projecte que Baijet havia defensat amb fermesa fins el 22-M i que hagués estat decidit a materialitzar en el cas d'haver pogut mantenir l'alcaldia. De la mateixa manera que la classe política prioritza -sovint en excés- les formes, aquestes s'haurien de mantenir fins al final.

El nou escenari polític ha deixat fora de tots els ajuntaments de la comarca Esquerra Republicana, una formació ha estat durament castigada a les urnes independentment de si havien exercit responsabilitats o no de govern als municipis. Davant aquesta realitat, es troba a faltar una comunicació pública de la direcció comarcal que interpreti els resultats, analitzi les responsabilitats, anunciï quins seran els camins que buscarà la formació per garantir el seu futur... Només la candidata de Sitges va saber estar a l'alçada de les circumstàncies i l'endemà ja feia públic un comunicat amb les seves opinions, un gest que s'esperava de molts altres candidats i no ha rebut ni l'opinió pública ni els centenars de votants que sí els hi van donar confiança a les urnes.

L'aparició de grups independents ha estat una de les realitats que més han fet canviar l'escenari de molts municipis, unes opcions polítiques que han demostrat que sense els suports de grans estructures de partits i sense comptar amb el pes de les sigles -una experiència que ja van demostrar les CUP ara fa quatre anys i que han confirmat aquest 22-M- també es pot treballar per al ciutadà. Són un toc d'alerta també a les grans formacions, precisament perquè molts d'aquests grups independents néixer després que els grans partits els arraconin i no els donin cobertura en els seus projectes municipals. És el cas d'Unitat Cubellenca, que és una excisió de Convergència i Unió de Cubelles i que ha arrassat a les urnes mentre que CiU ha reduït la seva representació municipal. I és el cas també de Sitges-Grup Independent, la candidata del qual és una regidora històrica de CiU, dues opcions polítiques que sorprenentment ara sí han sabut trobar una entesa per governar al municipi al costat del PP i Nou Horitzó.