Hi ha massa gent que no es paga els seus vicis

Fins ara l'economia contributiva ha estat nodrissa resignada d'una mena d'economia parasitària, que no només gastava sinó que tampoc no retornava l'estipendi.

Amb més estultícia que no pas delicte, els ajuntaments -i no només els ajuntaments- han malbaratat els diners que recollien a balquena, com si es tractés d'una festa major de cercavila perpetua i de castells de focs perennes.

Aquests anys mal estalviats, uns i altres hem estat espectadors ignorants, i potser còmplices, de com els consistoris que tenim més a la vora han volatilitzat els recursos dineraris en estridències i evanescències de tota mena.

L'omnipotent calaix de la Cultura no trobava fons per satisfer tants divertiments com eren capaços d'exigir els cada cop més insistents grupuscles de tota condició que reclamaven la subvenció per al seu gaudi o per a la festeta del seu tros de carrer. I encara, ara.

Alcaldes i regidors tenen la seva part de culpa perquè no han filat prim a l'hora d'adular les futileses dels cada vegada més nombrosos parroquians i han ordit un eixam de clientelisme, que ara, quan s'apaguin els llums del carnaval tot l'any i del tot s'hi val, s'hi tornarà, advers, desagraït, amnèsic.

I algú pensarà que la culpa de tot la té l'economia contributiva, que ja no raja com rajava.