Les gavines del port són irreverents amb l'autoritat

Sra. Paquita Rius
Directora d’Afers Portuaris


Senyora, 

Estic preocupat. Les gavines que solen planar pel port de Vilanova ja fa temps que han emmudit els seus xivarris. Ara només embruten i malparlen. Se senten maltractades, diuen, per les ànimes que pul•lulen, no tant pels molls i les botigues, sinó per les bastides dels despatxos.

De fet, les gavines no en volen parlar gaire perquè ja han après que no està ben sentit que ho facin. L’ofici de les gavines no és altre que acoblar-se amb el paisatge i no tocar gaire els nassos. Què hi tenen a dir elles, les gavines? Que no en tenen prou amb les seves processons barroeres tot empaitant les barques que entren a port? Que no en tenen prou en ser protagonistes de marines empastifades per pintors de talent magre?

Què hi tenen a dir les gavines, elles que coneixen com ningú els ahirs i els fins fa poc del port?

I ja fa temps que vaig suggerir a l’egrègia autoritat del tros que potser seria convenient, amb l’aquiescència deguda per part de la feudalitat metropolitana, obrir la gàbia del mutisme i escoltar les raons de les gavines, indígenes elles.

Avui les gavines senten l’avenir d’un port hostil i estrany. Un port que ja no és el port, d’una ciutat que s’ha quedat sense el seu port.

No li puc agrair res, Sra. Rius. Goso, això sí, demanar-li que entengui les gavines, que les escolti, tan orfes d’aquest port de desventura.


Atentament,
Un de la tribu veïna