La Fira de Novembre i les escletxes de prosperitat

La consolidació d’aquesta crisi econòmica que travessem en forma d’una depressió només comparable a la dels anys trenta del segle XX ens obliga a tots a ajustar les nostra mirada sobre el nostre entorn i els nostre futur en el mig termini i a revaloritzar els actius de què disposem per afrontar aquests moments. La Fira de Novembre és un d’aquests actius.

Els propers dies, la Fira aportarà un valor afegit a la vida ciutadana que és més necessari i escàs que mai: el poder comprovar com , tot i les dificultats de tot tipus que afronten les petites i mitjanes empreses, els negocis familiars o les associacions de tota mena , aquestes dificultats encara no ha vençut el caràcter emprenedor d’aquells que lideren gran part del nostre teixit social i econòmic. Pel respecte que mereixen tots aquells que hi invertiran els seu temps i els seus disminuïts ingressos amb l’esperança de publicitar-se, de tancar negocis, de vendre productes, de guanyar clients, d’aconseguir socis per a causes nobles o recursos per ajudar als que més ho necessiten, per respecte a ells i per l’esperança que ens aporten, avui hem de destacar-los com element central i exigir als organitzadors i responsables polítics que estiguin a l’alçada del seu exemple.

Dit això, és evident que La Fira, com tot, haurà d’evolucionar. La descongestió de l’espai públic al centre vila durant la Fira és un tema que s’haurà de resoldre: a hores d’ara resulta difícil de defensar una ocupació tant radical d’una Rambla Principal convertida en un eix comercial de primer ordre tots els dies de l’any, potser en detriment de l’activitat comercial d’aquests negocis i els seus usuaris habituals. Els esforços per estendre la Fira cap a nous espais de la ciutat i la seva instrumentalització per potenciar nous eixos comercials com la plaça de la Mediterrània, sembla una bona estratègia de futur clarament conciliable amb el problema abans plantejat.

La tendència a potenciar la Fira com espai de difusió i intercanvi comercial en detriment de la venta directa de productes sembla també inevitable si es vol anar deixant enrere una certa imatge de mercadillo. Així mateix, la potenciació d’un calendari paral•lel de debat empresarial, acadèmic i social sobre aspectes econòmics de la ciutat i la comarca pot ajudar a anar construint un embolcall organitzatiu que empenyi definitivament la Fira cap un tipus d’event diferent de l’actual.

Altres projectes similars, com el Mercat de Música Viva de Vic, han sabut trobar l’equilibri entre els aspectes purament comercials i els seus aspectes populars , amb la projecció social i mediàtica que aquests segons impliquen i que no es poden menysprear. Aquest i altres són debats de present i de futur que hauríem de madurar en temps de crisi per aprofitar amb eficiència les escletxes de prosperitat que puguin obrir temps millors.