L'episodi del venedor, dilluns

Grans, petits, familiars, d’últim model i fins i tot elèctrics. Malgrat la dificultat, encara, de trobar espais on endollar el flamant vehicle respectuós amb l’entorn, aquesta grans macroserveis de l’automoció ofereixen més d’un ganga.

Ben arrenglerats, nets, impecables, els cotxes ocupen un espai ampli i còmode per a circular-hi entremig. Coberts de cartells immensos, sempre en blau i blanc, amb el reclam claríssim: oferta, oferta, oferta. Ara per ara la filera dels cotxes més antics, els de segona mà, sembla que atrauen més l’atenció del personal que visita l’espai.

El venedor, un home alt i ferm, curiosament amb la barba blanca i el cabell tenyit d’obscur, que sembla arrastrar una miqueta les esses al parlar, apareix auxiliat per una assistent de mirada viva i intel•ligent. Per la seva figura un diria que acaba de ser mare fa poc. Però la feina és la feina i aquí està ella, al peó del canó. Els delegats de vendes més veterans no atenen al públic. Ells fan feina al garatge.

Una parella de jubilats observa per la finestra un petit cotxet groc, un utilitari a l’ús. El senyor dubta entre si entrar o no. La senyora el convenç. Ell obre la porta del vehicle, mira instintivament l’espai interior, col•loca una mà sobre el seient i es col•loca al volant amb cara de nen curiós. La senyora se’l mira amb mig somriure als llavis com la mare que mira la canalla donar voltes als caballitus.

- Nena, -diu ell-. El cotxet està bé i ens fan un bon preu.
El matrimoni pregunta tot seguit per les condicions:
- El preu? “A partir de dilluns”, respon el venedor
- El consum? “A partir de dilluns”, contesta el venedor
- La garantia? “Li donaré per escrit”, replica el venedor. “Però no avui, dilluns”.

Al terra hi ha unes peces de formigó. Negres i grogues. Separen les seccions dels vehicles. A la zona dels monovolums n’hi ha tota una fila. Tots de color gris un pèl fosc. Amb els baixos pintats de negre. Tots iguals, tots ben brillants. Semblen gairebé nous. Un xicot, amb pinta de separat i acompanyat per un parell de nens rossíssims, mira sense massa interès.

- S’hi trobarà bé la canalla? –pregunta-

El venedor sembla no insistir-hi massa. De lluny, un diria que el comprador no li fa gaire gràcia. Però la conversa segueix:

- El preu? “A partir de dilluns”, respon el venedor
- El consum? “A partir de dilluns”, contesta el venedor
- La garantia? “Li donaré per escrit”, replica el venedor. “Però no avui, dilluns”.

Al centre del recinte hi ha un estol de vehicles grans i confortables, de marca estrangera i amb el capó obert. Dins, grans rètols a l’americana proclamen sale (llegir seil, que vol dir “en venda” en anglès). Sí, el venedor també parla anglès. I una mica d’alemany i una mica de francès.

Una parella de joves pregunta:

- Hi cabrem bé si augmentem la família?
- Té prou espai el maleter?
I el venedor, -ara tu ja ho saps també benvolgut lector-, impertèrrit-:
- El preu? “ A partir de dilluns”, respon
- El consum? “A partir de dimarts”, contesta.
- La garantia? “Li donaré per escrit”, replica. “Però no avui, dilluns”.

El venedor és un professional. Ofereix un bon catàleg a la clientela, als jubilats del petit cotxet groc, al separat del monovolum, a la parella del turisme verd. Un catàleg amb fotos, moltes fotos i poc text, que la gent llegeix poc. I sobretot, la seva empresa fa molts i molts anuncis a la ràdio i a la tele. La companyia té, diríem, una molt bona estratègia publicitària que en els temps que corren és molt important.

El petit cotxet groc dels jubilats no arrenca bé. S’ofega. Algun problema hi ha amb el filtre d’aire o les bugies. Al venedor li surt l’accent gallec quan es posa nerviós. Des del fons del garatge un mecànic amb veu de tiple escridassa amb un marcat accent castellà, de Castella Lleó:

- Trata de arrancarlo, Mariano, trata de arrancarlo

Al venedor, jo no li compraria un cotxe de segona mà. Porta quatre anys venent motos.