OPINIÓ

Per un barri amb un comerç viu

Imatge d'arxiu

Imatge d'arxiu

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Com tots recordem, els Mercats de Marxants de Sitges estaven ubicats a la Plaça de l’Ajuntament. L’any 2008, coincidint amb les obres de remodelació de la platja Sant Sebastià, el Govern Socialista es va veure en la necessitat de fer un canvi en la ubicació del mercats, per la impossibilitat d’accedir-hi amb comoditat a la Plaça.

El lloc escollit fou la Plaça Catalunya del barri del Poble Sec. Aquesta elecció es va fer després d’una profunda reflexió. Pensàvem que aquest problema puntual per les obres, ens donava l'oportunitat d’una reflexió més profunda sobre quin era la ubicació adequada dels mercats en el Sitges d’avui. El lloc calia que fos cèntric, amb volum de població, i equidistant amb les noves realitats urbanístiques de Sitges: Aiguadolç, Llevantina, Quint-Mar, Vallpineda, Montgavina, Can Pei...

Es va buscar que aquest canvi no comportés futurs problemes de mobilitat al municipi, i que l’entrada i sortida en vehicle fos fàcil i compatible amb qualsevol esdeveniment, dels molts que es fan a Sitges.

Finalment el lloc decidit fou la Plaça Catalunya del Poble Sec perquè complia tots els requisits i s’afegia un d’important: reforçar l’únic eix comercial potent de barri (Camí de la fita/Capellans) existent a Sitges, fora del Casc Antic. Així mateix, calia reforçar la zona del Poble Sec, davant el pol industrial de Les Pruelles, per tal de vetllar pel petit comerç existent.

Tant en el cas del Mercat dels Dijous, com en el Mercat dels Dissabtes, la mesura de trasllat es va plantejar com a “provisional per obres” perquè en aquell moment cap dels dos col•lectius de marxants tenia voluntat de canvi respecte a la seva ubicació tradicional (Plaça de l’Ajuntament). Ràpidament els marxants del Mercat del Dissabte (4 parades) varen comprovar com la seva nova situació era molt més positiva que la de la Plaça de L’Ajuntament, i el que era provisional esdevingué definitiu.

El Mercat dels Dijous, que té un volum de parades molt superior (30 parades), va signar un acord en el que s’apuntava “traslladar temporalment el Mercat a la Plaça de Catalunya del barri del Poble Sec i reflexionar conjuntament sobre la possibilitat que la nova ubicació esdevingui definitiva”.

Evidentment, la reflexió anava en el sentit de quedar-se a la plaça Catalunya o tornar a la plaça de l'Ajuntament, si les coses no anaven prou bé, i no en el sentit de buscar una ubicació en un barri i/o indret diferent.

Passat el temps, les posteriors autoritzacions anuals d’ocupació de la via pública dels dos mercats van consolidar la Plaça catalunya com l’indret a desenvolupar l’activitat. Així doncs, el que començà com a provisional, esdevingué DEFINITIU, administrativament definitiu.
La decisió de canviar el mercat de barri, és una opció que té i pot prendre, lliurement, l’actual equip de govern. Ens haurà, però, d’explicar els seus CRITERIS D’INTERÈS GENERAL.

El Regidor de Comerç, Sr. Carretero s’ha posat en un altre embolic. Per la seva decisió, ara haurà de gestionar 900 signatures que demanen que el mercat torni a la Plaça Catalunya, i sembla que vol sortir-se’n prometent que deixarà créixer el mercat dels dissabtes (4 parades) tant com sigui necessari (fins a 30 potser?).

Així passarem d’un mercat especialitzat en roba i parament de la llar (dijous) i un altre en alimentació (dissabte), a dos grans mercats de tot una mica? És aquesta la finalitat? I què en pensen els comerciants de Sitges de tot això? Sap l'Equip de Govern cap on va?



PSC - Sitges
http://sitges.socialistes.cat  
sitges@socialistes.cat

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local