Quan els serveis es transformen en negocis

 Gran part del capital públic que hi teníem en empreses generadores de riquesa , que oferien un bon servei a la societat i aportaven valor afegit per la nostra terra ;van ser privatitzades, tot amb l´excusa de la falta de liquiditat del estat i que aquestes empreses eren un llast pel país. Tot i que la suposada mala gestió d´aquestes empreses havia estat feta pels gestors ,alts càrrecs que els polítics de l´època havien ficat a dit.

Ara tornem a estar en crisi, una crisi que no l´ha generat la població, però que la pateix de valent.
Els generadors d´aquesta situació tornen a fregar-se les mans, per que estan a punt d´engolir el tros de pastis que hi quedava.

Un altre cop amb l´excusa de que els governs necessiten liquiditat, aprofiten per exprimir una mica més a la classe treballadora, atacant els pilars bàsics del sistema social, un d´ells la sanitat universal, la qual està patint retallades com el tancament d´hospitals, quiròfans, urgències als caps, retallant personal...

El negoci comença a forjar-se , privatització de la gestió dels hospitals, construcció i gestió privada d´hospitals, co-pagament ,venda d´edificis al sector privat ,que després ens llogarà aquests mateixos edificis per un mòdic preu. Però on està veritablement el negoci es les mútues privades que veuran engreixar els seus ingressos amb l´afiliació de moltíssimes persones que fugiran del caos del servei públic. Anem cap al sistema nord-americà on el malat/a que no tingui diners per pagar-se la sanitat o la persona que vegin les mútues que el seu tractament sigui molt car i no poden fer negoci, el deixaran de costat, abandonat a la seva sort.

Un altre servei bàsic en el punt de mira dels especuladors es l´educació, no es poden permetre que un simple treballador tingui els mateixos coneixements que un ric, si no els faríem nosa ; per això volen que estudiï qui pugui pagar ; pujant les taxes, revisant beques, no obrir nous centres, mantenir algunes barraques que les anomenen escoles,retallant professorat, i recolzant amb ajuts les escoles i universitats concertades i privades.

Altre tros del pastis es el del transport públic, si ja es car i el servei bastant justet, que més si el privatitzem. Hi han milers de persones que l ´utilitzen per que és el seu únic mitjà de transport,ja sigui per anar a treballar, estudiar o simplement anar d´un lloc cap a un altre.

Apujaran els preus tant com vulguin, les línies i els trens es privatitzaran. Comença el negoci ,tots els recorreguts i horaris que no siguin rentables es suprimiran. També anomenar la privatització dels dos únics aeroports que no tenen perdudes, Madrid i Barcelona, i que mouen milions de persones i euros. Quina casualitat desfer-nos dels dos únics que generen ingressos...dona que pensar.

Un altre privatització important es tot el diner públic que s´ha destinat a salvar i rentar els comptes de bancs i caixes ,tot això era a canvi de donar un crèdit inexistent a pimes ,emprenedors i particulars. Gran part d´aquest diner públic s´ha emprat a pagar les transformacions en bancs de les caixes , que deixaran de fer tasques socials i engreixaran el seus ingressos; i un altre part d´aquest diner públic s´està emprant per que banquers i alts executius s´apugin les comissions, i cobrin unes pensions milionàries a canvi d´especular amb els teus calers.

I vet aquí la cirereta del pastís ,els plans de pensions privats, uns plans que creixen com bolets en temps de crisi, i que si més no ,es el futur que volen els grans especuladors per nosaltres; que es la futura privatització el sistema públic de pensions. Milers de milions d´euros en mans privades que podran escollir qui cobra , qui no, i de quina forma, serà un sistema semblant al dels EE.UU.

Aquestes polítiques de retallades privatitzadores només serveixen per marcar més la diferencia entre els rics-poderosos i la classe treballadora.

Ja podem fer buscar a la nostra butxaca, que tenim que fer rics a quatre gats que després acaben en el despatxet de qualsevol multinacional o banc; si més no encara ens queda l´aire que respirem per privatitzar.


Daniel Pérez , EUiA Garraf