L’escola Pasífae torna al ple municipal

En el cas de tancaments progressius que es poden portar a terme sense haver de traslladar els alumnes, la problemàtica es mitiga. En casos com el de l’escola Pasífae, projectes que encara estan en la seva primera empenta, s’hi afegeix la sensació d’història interrompuda, de projecte col•lectiu esquinçat. Els primers anys en la creació dels centres educatius són, precisament, aquells en què més intensa és la implicació personal de professionals i famílies, quan més de cadascú s’aboca en la creació del centre que neix, des de la distribució i decoració dels espais als projectes ideològicament més rellevants, com el projecte educatiu de centre: ningú que ha iniciat un projecte educatiu oblida mai l’experiència viscuda i les relacions humanes creades.

Precisament per tot això, les decisions administratives i polítiques al voltant de la creació o tancament d’un centre educatiu han de ser especialment curoses perquè les marxes enrere, encara que puguin ser justificades des d’un punt de vista administratiu, tenen efectes col•laterals que superen, amb escreix, aquest àmbit i entren en el camp de les emocions i els sentiments de les persones.

En aquest sentit, tot i acceptar que ningú podia predir la crisi econòmica i les restriccions pressupostàries que aquesta imposaria, de la mateixa manera que no era previsible al 100% l’impacte que aquesta pogués tenir en la demografia de la ciutat, això no ha de ser excusa per no criticar la manca d’encert en la planificació escolar que ens ha portat on som ara. De la mateixa manera, tot i comprendre el sentir de les famílies de l’escola Pasífae, es pot entendre ,en l’actual context econòmic, que el Departament d’Ensenyament no tiri endavant la construcció de noves escoles sense una base demogràfica sostenible que la justifiqui.

És evident que tot és opinable i que les decisions en inversions són sempre una responsabilitat del govern, el qual sempre té un marge de flexibilitat per decidir la distribució dels recursos. També ho és, però, que els partits polítics i les administracions, en casos com els que ens ocupa, han d’actuar sense ambigüitats, amb claredat i rigor per no agreujar el fort impacte social de la decisió amb la incertesa que pot generar la creença, més o menys alimentada, que encara existeixen possibilitats de rectificar-la. El partit governant a Vilanova ha d’assumir les decisions de la seva administració amb claredat i assumir el desgast polític d’aquesta defensa, si creu en les raons que la sostenen. Si no hi creu, que ho digui i assumeixi el cost que en política interna de partit se’n derivi. Pel que fa a l’oposició, farà bé en defensar allò que consideri legítim en exercici de la seva funció i de les seves raons, però farà molt malament si, en el moment que tingui clar que la decisió del Departament d’Ensenyament és irrevocable, cau en la temptació de fer un ús partidista de la temàtica, allargant així innecessariament la incertesa de les famílies i dificultant el nou procés que hauran d’iniciar a l’escola Sant Jordi, un camí, aquest, també complex per als professionals, els nens i nenes i les seves famílies.