Vilanova is not different

Doncs encara es conserva aquest tipic tòpic en algunes zones de l’estat i encara van errats en la seva concepció, ja que, si bé ès cert que els estrangers utilitzaven aquesta frase, el cert també, era que es feia servir per parlar de la forma de servir en segons quins establiments, del spanglish tan idolatrat que ens ensenyava per la tele Alfredo Landa i Toni Leblanc, de les petites estafes que feien als turistes i, en definitiva de la poca o nula profesionalitat del sector turístic espanyol, que tot ho tapava amb castanyoles, paella, sangría i “mucho arte”.

Serveixi aquesta introducció per fer veure a quí correspongui, que la nostra ciutat ha d’estar preparada per als nous turistes o visitants que vulguin passar un temps entre nosaltres. Per fer entendre a qui calgui que necessitem d’una professionalització constant i un alt grau d’excel.lencia en el tracte amb els clients, ja que no tindrem mai una segona oportunitat per causar una primera bona impresió.

I no cal patir, que el turisme que ens arribi no será ni massiu, com a certes poblacions costaneres del nostre litoral, ni estudiantil amb problemas com a d’altres. El turisme que ens ha de venir, si es que acaba venint, demanarà ni menys ni més que el que està dispossat a pagar per tenir-ho.

Llavors cal professionalitzar-se, segur, però tots alhora, no només el botiguer o el restaurador. No, no és això, cal professionalitzar els nostres serveis municipals, cal professionalitzar els horaris d’obertura dels establiments i adequar-los a les demandes dels que ens visitin. Professionalitzar les entrades de la ciutat, el camí cap els aparcaments , els horaris dels museus i espais culturals, la racionalització de les zones blaves…cal que la ciutat sencera es professionalitzi, en amabilitat, en harmonía i en predisposició.

Però per sobre de tot, cal professionalitzar el discurs conjunts de tots els agents implicats en aquesta nova “declaració d’intencions vers el turisme” que ara mateix és la nostra ciutat. Només d’aquesta forma, només remant tots, no ja en la mateixa direcció, això resta suposat, sinò alhora, només així tindrem alguna possibilitat de fer que la nostra ciutat esdevingui una opció bona, captivadora i engrescadora cara als nous visitants.

I tot ha de funcionar com una màquina perfecta i ben engranada, hem de ser sabedors que tan sols que una peça per petita que sigui, falli, pot enderrocar el castell d’il.lusions que ens estem fent al voltant del nou fenòmen turístic. Així que benvingut, senyor mecànic, sigui qui sigui, i posis a treballar en la màquina per tal que tot funcioni a la perfecció… que per quan volem la màquina llesta? Ja triga, seyor mecànic, ja triga.