Més retallades socials

No obstant, això no vol dir que estiguem d’acord amb el que significa aquest contracte-programa 2012-2015. En aquest contracte s’evidencia una disminució dels recursos sobre tot els destinats a la integració de persones nouvingudes, als programes adreçats a les famílies monoparentals, de suport a les famílies amb fills de 0 a 3 anys i dels programes d’integració laboral. Significa també la pèrdua de la subvenció pel Centre obert El Rusc per la supressió del servei.(28.500€ per any, 114.000€ per tot el període). I la consolidació de la pèrdua de drets a les persones dependents: persones grans i discapacitades i a les persones cuidadores i que s’incrementarà amb les darreres retallades del govern central al sistema de dependència a través del Reial Decret 20/2012, 13 de juliol. Com per exemple:

· La reducció del 15% en la prestació econòmica per cures en l’entorn familiar. A Catalunya afecta a més de 100.000 persones que la reben mensualment. La reducció és de 44€ de mitjana.

· Suspensió de la cotització dels cuidadors no professionals. Les dones, majoritàriament cuidadores deixaran de tenir pensió contributiva.

· Paralització de la llei fins al 1 de juliol de 2015 per a dependents moderats. A Catalunya, quasi 60.000 persones que hauran d’esperar 3 anys per rebre una prestació o servei.

I amb l’esborrany del Reial Decret sobre copagament, aprovat en el darrer Consell Interterritorial del 10 de juliol, s’eleva el pagament dels serveis i prestacions pels usuaris. Utilitza la renda i el patrimoni, 5% del valor cadastral de l’habitatge habitual, i estableix el reconeixement del deute(quan el copagament que hagi de fer la persona dependent sigui superior a la seva pensió, es generarà un deute amb l’administració amb càrrec a l’habitatge habitual que heretaran els familiars).

També amb el Reial Decret 20/2012, de 13 de juliol es redueix el 13% l’aportació de l’Estat per al finançament del nivell mínim de protecció a la dependència. A Catalunya representarà 76 M menys.

Aquesta situació és font de conflicte permanent entre el govern central i la Generalitat, com ho demostra el fet que ha sol·licitat al Consell de Garanties Estatutàries dictamen en relació a aquests incompliments del govern central en l’aportació acordada per la llei de la dependència i també ha acordat plantejar un requeriment d’incompetència, ja que el govern central envaeix les
competències de la Generalitat.

En resum, mentre els governs estatal, autonòmic i municipal redueixen la seva aportació al finançament dels serveis socials i a l’aplicació de l’atenció a la dependència, més s’incrementa l’aportació dels usuaris. Les conseqüències són empobrir més i més la ciutadania. Cada dia paguem més impostos (noves pujades d’IRPF, també ara per autònoms, més IVA, més taxes) i tenim menys serveis i més cars. Això crea més desigualtats socials, més polarització social: més divisió entre les persones que tindran serveis perquè se’ls puguin pagar i els que no en tindran perquè no se’ls podran pagar, la majoria de la població. Les retallades en inversió social (dependència: són beneficiàries i cuidadores, llars d’infants) perjudiquen especialment les dones, ja que les torna a deixar sense recolzament per tenir cura dels infants, de la gent gran o persones discapacitades i els hi dificulta, encara més la incorporació al mercat laboral.

Estant fen pagar les conseqüències de la crisi a la ciutadania. Estem d’acord en la necessitat de fer una bona gestió, del control de la despesa, però no d’aquesta manera. El repartiment dels costos de la crisi ha de ser mes equilibrat i socialment just. No es pot governar d’esquenes a la gent i perjudicant la vida de la gent.

Ho ha dit el propi conseller Mas Colell en una entrevista a la BBC: “L’austeritat està matant al pacient”.

Portem 5 onades de retallades amb gran impacte en les persones:en la seva salut, en la seva educació, en la seva vida diària(tancant quiròfans, més alumnes per classe, menys ajuts a les persones en risc d’exclusió social (PIRMI) i a l’atur, més taxes universitàries, euro per recepta), pujada de peatges d’autopistes, pujada de l’IVA, pujada de l’IRPF i autònoms, retallades de sou, abaratiment de l’acomiadament...Però el pacient cada dia empitjora com tots veiem a les notícies i els diaris. Està clar que aquesta teràpia de l’austeritat no és la solució. Fan falta polítiques d’ocupació i reactivació dels sectors econòmics i un repartiment just de les conseqüències de la crisi.

Grup Municipal Socialista
http://sitges.socialistes.cat
sitges@socialistes.cat