CIU-VIA i UM9: Els partits 'ni-ni' de Sant Pere de Ribes

I és que davant la greu situació que viuen tantes i tantes famílies del poble, ells es mantenen impassibles, amb les mans a les butxaques i xiulant, com si la cosa no anés amb ells. Aquesta actitud de passotisme i displicència per la tasca municipal però, només la practiquen en les taules de treball, és a dir, quan no hi ha públic, doncs al Ple, la bel•ligerància verbal -que en ocasions ratlla l’insult i el menyspreu cap a d’altres membres del Consistori- és la pràctica habitual d’alguns regidors d’UM9, com tothom ha pogut comprovar en les imatges de Canal Blau Televisió. Les interrupcions quan parlen regidors/es que no són del seu grat són constants. La gestualitat burleta –sinó directament airada- quan parla algun membre del govern o del PPC és ja també malauradament un clàssic. I ara, a més, hi qui sense cap tipus de rubor s’adreça a una regidora amb l’apel•latiu “senyoreta”, no se sap si volent al•ludir al seu estat civil o a la seva edat. Tot plegat trist. Molt trist i decadent!

La proposta d’ordenances fiscals presentada pel govern municipal ha estat també un bon moment per comprovar que UM9 i CiU-ViA actuen ja de manera indissimulada com un sol partit, fent honor al pacte que tenen subscrit. Un pacte que si bé beneficia els seus interessos partidistes i els dels que més recursos tenen, perjudica molt greument a les famílies que més solidaritat necessiten. Com s’entén sinó que CiU-ViA i UM9 s’hagin negat a donar suport a la proposta d’augmentar un 3’5% l’IBI (1,2€ més cada mes o 15€ de mitjana l’any) i crear de forma paral•lela una partida d’ajudes i bonificacions per a les famílies que més estant patint la crisi? Com es pot dir “NO” a això en els temps que corren sense presentar cap alternativa?

Com es pot dir “NO” a una proposta que només pretén mantenir la inversió en polítiques de cohesió social, raó per la qual s’amplien els supòsits per acollir-se a les bonificacions fiscals?

Com és pot dir “NO” a una proposta que condona les plusvàlues dels desnonaments perquè les paguin els bancs i no els afectats com fins ara?

Com es pot dir “NO” a una proposta que augmenta la solidaritat i redistribueix els impostos de tal manera que amb un esforç dels que encara poden (15€ més l’any) es poden mantenir molts serveis essencials pels que menys tenen?

Que CiU defensi sense rubor els interessos dels que més tenen és ja un clàssic. La novetat (o no tant) és que ara se li ha sumat també un partit que es diu “d’esquerres” i que malgrat en el seu programa afirma en lletres majúscules que està a favor dels “impostos progressius”, a l’hora de la veritat, vota al costat dels qui ni els volen ni els han volgut mai.

Des del PSC observem amb gran preocupació la perillosa deriva que està prenent UM9 i ens causa sorpresa que practiquin el que podríem anomenar “política del colesterol”, és a dir, aquella que pot ser bona o dolenta en funció de qui l’aplica i que malauradament per a ells deixa en evidència les seves reiterades incoherències i contradiccions.

Així, per exemple, per UM9, ara és colesterol dolent que l’ajuntament tingui “estructura política remunerada”, un colesterol que curiosament era bo quan ells governaven el municipi, val a dir-ho, amb la meitat de població que l’actual.

Per UM9, és colesterol del dolent que els regidors del grup popular donin suport a determinades propostes del govern municipal. En canvi, és colesterol del bo arribar a un “pacte de govern” amb CiU, o el que és el mateix, amb la dreta de les retallades, de l’euro per recepta o dels 3€ per portar la carmanyola a l'escola entre moltes altres coses.

Per UM9, és colesterol del dolent aplicar una tarifació social a les llars d’infants tot i que això hagi suposat que un 50% de les famílies paguin menys que l’any anterior. En canvi, és colesterol del bo posicionar-se en contra (com van fer al darrer ple) perquè els aturats tinguin preferència per formar part de les taules electorals i ingressar així 70€.

Potser el “pacte de govern” que han subscrit amb CiU-ViA els obliga a saltar-se tot allò que defensaven en el seu programa electoral, com ara la progressivitat fiscal, perjudicant així a un gran nombre de famílies del poble, moltes de les quals –n’estem segurs- enyoren els temps en que al capdavant d’UM9 hi havia persones responsables, coherents i amb voluntat de diàleg. Persones que malgrat les possibles discrepàncies, en una situació tant complicada com la que viu avui el país buscarien el màxim consens tot fent propostes alternatives. Avui, malauradament per Sant Pere de Ribes, aquestes persones ni hi son, ni se les espera.