Malauradament teníem raó...

El Jutjat Mercantil núm.1 de Barcelona confirma els arguments que des del grup municipal del PSC varem reiterar, no només en el propi consell d’administració de Sitges Reference, sinó en el mateix Ple de l’Ajuntament del dia 30 de gener de 2012, on el regidor del PSC Marc Quero li va dir a l’Alcalde:

“En aquest procés que vostès han endegat queden en una posició molt delicada el senyor Forns i el senyor Carretero, això vol dir possible responsabilitats personals i patrimonials, ja que l’alcalde i primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sitges són alhora president amb vot de qualitat i conseller de Sitges Reference societat anònima, els hi recomano la lectura de l’article 229 de la llei de societats de capital, senyor Forns li demanem que retiri aquest punt de l’ordre del dia, ens oferim per ajudar-lo, no per devoció al projecte, si és que en té algun, sinó per responsabilitat institucional”  (pàg.231 de l’Acta del Ple).

Resulta més que evident que no es pot ser jutge i part. Això ho sap tothom. No calia que ens ho digués un jutge, però el Govern del Sr. Forns no ho veia així.

Que en Miquel Forns, com a president dels consells d’administració de Sitges Model XXI i de Sitges Reference no es podia exigir a sí mateix, com Alcalde de Sitges, el pagament del deute que l’Ajuntament té amb Sitges Reference era una evidència.

En conseqüència era el propi Alcalde qui ostentant les tres presidències -Sitges Model XXI, Sitges Reference i Ajuntament de Sitges- podia estar ofegant l’economia de Sitges Reference en no pagar el deute contret com Ajuntament a la societat que ell mateix presideix.

De fet, així ho ha resolt l’Auto judicial de 27 de novembre de 2012 del Jutjat Mercantil núm.1 de Barcelona (pàg.3 de l’Auto):

“Por ello, como pone de relieve la administración concursal, teniendo en cuenta que el Ayuntamiento de Sitges es el arrendatario del edificio propiedad de la concursada, parece obvio que una misma persona, en este caso el Sr Forns, no se halla en posición ventajosa de defender los intereses de la compañía, ostentando el cargo de Presidente del Consejo de Administración, sin perjudicar, simultáneamente los intereses del Ayuntamiento, cuya máxima representación ostenta al rsultar el Alcalde de dicha localidad, pues concurre la paradoja de que el mismo debería agotar todos los mecanismos a su alcance para reclamar el pago de las cantidades debidas en nombre de la concursada y a la vez resultaría deudor de aquellas, en un contexto en el que si la concursada percibiera las rentas adeudadas del Ayuntamiento de Sitges, gozaría de tesorería suficiente para saldar la práctica totalidad de créditos ordinarios del concurso.”

És per això que el Jutjat ha resolt suspendre al propi Miquel Forns i la resta del consell d’administració de Sitges Reference de l’exercici de les facultats d’administració i disposició sobre el seu patrimoni tot substituint-los per l’administració concursal.

Aquí no hi ha cap interpretació política d’aquest grup municipal. Simplement es tracta de la constatació de la realitat judicial sobre un tema en el que aquest grup havia avisat a  l’Alcalde, i on CiU, i els seus socis de Govern, han carregat contra l’anterior Govern amb especial mala fe.