Pit i cuixa són notícia a Reus

Sóc sitgetana i a Sitges en això del Carnaval de pit i cuixa en tenim una certa experiència. Però malgrat això el cartell del Carnaval de Reus m’ha sorprès. D’aquesta sorpresa me’n plantejo dues vies de reflexió: el valor significant per a Reus – tant pels seus ciutadans com per les seves institucions, allò que treballaríem amb el citybranding- i el que afecta al sector de l’enginy publicitari.

La imatge ha estat el resultat d’un concurs promogut per la Federació Reusenca d’Associacions del Carnaval (FRAC) guanyat per la proposta de Josep Maria Figuerola i Joan Andreu. Segons les diferents notícies publicades en mitjans locals se’n van presentar 14 propostes. Les bases estableixen un jurat format per la junta de la FRAC i membres de les colles participants al Carnaval. Desconec si l’Ajuntament de Reus i el seu departament de comunicació n’estan assabentats, però penso que seria un petit punt a valorar, potser per properes edicions. La trajectoria prèvia potser no ho reclamava, ho entenc. Però pensin que aquest cartell portarà cua.

És evident que el Carnaval de Reus serà comentat. Que es parlarà de Reus i la seva pitrera. Però, és aquesta la imatge amb que se senten identificats els reusencs? Són aquests els valors amb que Reus és vol identificar? Ahir, a l’Àgora de TV3 l’alcaldessa de La Jonquera reclamava que el municipi només sortia als mitjans per als seus problemes de prostitució, mai per altres valors en que la majoria de jonquerencs se senten identificats. Pensem-hi.

Quant a l’enginy publicitari em sembla que és evident. Ha desaparegut. S’ha desvirtuat. M’encantaria saber que n’opinen els catalans que lideraren el moviment del cartellisme. S’apel·la a instints bàsics. Al cervell reptilià. A la imatge de la dona nua com a reclam, que en tantes ocasions s’ha criticat. Res de nou: ja sabem que els pits atrauen i criden l’atenció. Segurament la fotografia està ben disparada, però pel camí també s’han perdut altres coses. O és que els infants no tenen lloc en el Carnaval de Reus?

Guanyar terreny en l’opinió pública és lícit, però a quin preu? També té punts contraproduents que en l’era digital no s’esborren. El debat està obert i escoltarem opinions de tots colors. A moments d’ara, l’associació juvenil Arran Reus ja ha publicat la seva contra-campanya crítica.