Creixement zero al Baix Penedès

El creixement demogràfic es determina per dues variables; el creixement dit vegetatiu, és a dir la diferencia entre el nombre naixements i el nombre de defuncions, durant un any. L’altre element és el creixement migratori, és a dir el saldo migratori entre els que venen a viure a la nostre comarca i els que se’n van.

La nostra comarca creixia determinada per aquest dos tipus de tendències, tot i que la més determinant era la variable del saldo migratori, doncs molta gent, provinent d’altres indrets, elegia venir a viure a la nostra comarca per un seguit d’elements.

La fórmula màgica era una barreja entre localització i accessibilitat territorial respecte a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, disponibilitat de sol per construir, una forta demanda per part pública d’habitatge, combinat amb la disponibilitat de les politiques d’hipoteques dirigides pels bancs i caixes, i dels preus del habitatges en referència als preus de mercat definits a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Aquest fet alimentava el sector de la construcció, tant per la demanda, bon preu, com per a  l’oferta, molta disponibilitat de terreny per a construir, a partir dels diferents POUMs municipals, alimentant una inèrcia que s’ha demostrat que era maligne, una retroalimentació entre el sector de la construcció i l’oferta laboral de la comarca.

Al caure i entrar en una profunda crisi el sector de la construcció, ha fet que una comarca dinàmica i amb futur,s’hagi convertit en una comarca estancada i amb un futur imperfecte.

La comarca ja no és atractiva per venir a viure, doncs la formula màgica ja no funciona, no hi ha demanda publica i els bancs no donen ni cinc, no hi ha feina.

Caldrà doncs reinterpretar la comarca, reinterpretar el territori, i reinterpretar quin model volem, la crisi demogràfica n’és el primer avis.