Pacte provisional pel nou hotel

I vist el resultat, no es podia haver arribat a aquest acord en els mesos d’octubre, novembre o desembre de 2011?

Calia tot aquest “Via Crucis” per arribar a aquest punt?

La clau era la responsabilitat. Precisament aquella característica, l’absència de la qual ha presidit la gran majoria de les accions del govern municipal d’en Miquel Forns i de manera molt especial de la regidora d’Urbanisme, Elena Redondo.

Fa més d’un any que aquesta mateixa solució provisional (jardineres per balcons), que ara han pactat Ajuntament i propietari davant el jutjat, ja la tenia sobre la taula la mateixa regidora. Aleshores la va rebutjar.

Pel mig, 12, 13 o 14 mesos bloquejant l’obertura de l’hotel i, el que encara és pitjor, perjudicant un bon nombre d’aturats de Sitges que tenien la possibilitat de trobar-hi feina.

Sobre si els balcons són legals o no, no ens pronunciem. Ja ho farà el jutge. Però el que sí queda clar, en el propi article que es publicà divendres passat en aquest mateix setmanari, és que la llicència atorgada pel govern anterior i sense balcons s’ajustava a la legalitat.

També que els balcons es varen construir a l’empara d’una normativa nova que els permetia i que es va tramitar gairebé fins el final (només mancava un text refós i la publicació en el diari oficial de la Generalitat). Per cert, cal recordar que alguns socis de l’actual Govern d’en Forns, NH i PP, varen votar a favor de la normativa que permetia els balcons.

I finalment queda clar que va ser el govern de la Nova Majoria qui va tirar enrere la normativa que permetia els balcons deixant-los llavors en una situació que podríem dir de “Limbo normatiu”.

És bo que això s’hagi reconegut públicament. A partir d’aquí, que treballi el jutge.

Però una vegada més, queden en evidència algunes de les afirmacions que va fer la regidora Redondo sobre possibles irregularitats en la llicència d’obres comeses per l’anterior govern de la vila al voltant d’aquest hotel.

Sra Redondo, fora bo que en endavant les seves decisions les prengui més amb el cap i no tant amb l’estómac.

La prudència i el sentit de la responsabilitat són virtuts que haurien de presidir l’acció dels governants públics.

Hores d’ara, en el seu cas, no només no les hem vist; el problema és que, si més no, tampoc s’intueixen.

Tot i així, patiment gratuït dels aturats i conflictes absurds a banda,

“Más vale tarde que nunca”.