Criteri variable. Decisions a mida?

Aquesta setmana hi ha exàmens d’oposicions a l’Ajuntament. Unes places convocades en base a l’oferta pública de 2010. A qui no conegui la història li pot semblar que es convoquen tard. Però la paradoxa va més enllà, i és que aquesta relació va ser impugnada per als partits de la oposició d’aquell moment (CIU-ERC-ICV). Casualment, només arribar al govern varen canviar d’opinió i aixecar la impugnació.

Ara han convocat 3 places: 2 d’auxiliar i una d’auxiliar de l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania. És curiós que cap treballador de l’Ajuntament està ja adscrit a l’OAC perquè segons el propi Govern no es pot fer aquesta diferenciació entre auxiliars. I doncs, perquè la convoquen?

La mateixa pregunta que de ben segur es feien molts/es treballadors/es municipals, i ens fèiem els regidors i regidores de l’oposició, sobre perquè no anul•laven aquesta convocatòria quan havien anunciat una, aquest any, per a tots els auxiliars amb un temari més reduït  i un tipus d’exàmens més objectiu – segons les seves paraules.

Ara ho entenem tot. Almenys jo. Ara al veure quin és el criteri per seleccionar quins llocs de treball ocuparan les persones que aprovin d’entre els 19 vacants. Qui aprovi ocuparà el lloc – i, per tant, aquestes seran acomiadades– de les tres persones més antigues d’entre les que es presenten a l’examen.

No es valora l’esforç de presentar-se, d’haver d’estudiar compaginant l’estudi amb la feina i la família, sota la pressió de saber que pots perdre la feina. Es premia a aquella gent que no mostra voluntat per treballar per guanyar-se un lloc de treball indefinit.

Si no aproven i lamentablement perden el seu lloc, tot seran laments i copets a l’espatlla dels regidors i l’alcaldessa. I com no, seguiran donant lliçons de legalitat i d’objectivitat.

La situació no és còmoda per a ningú. Amb l’atur actual i les dificultats per trobar feina no és fàcil haver d’acomiadar persones, en soc molt conscient. Però, o ho dissimulen molt bé, o tot sembla indicar que per al Govern de Cunit no és tant dolorós és quan es tracta de cert perfil de treballadors: amortitzen les places d’uns i en creen per a d’altres i ara treuen a concurs la d’uns amb condicions diferents que els de la resta. No em negaran que la equanimitat brilla per la seva absència. 

I és que ja ho va dir Grouxo: aquests són els meus principis, però si no li agraden en tinc d’altres.

Judith Alberich
Portaveu del PSC a l’Ajuntament de Cunit