Més enllà del campanar

Les noves tecnologies de la comunicació revolucionen les nostres capacitats cognitives, la velocitat i la immediatesa de la informació ens converteixen en uns éssers humans “nous”.

Les interaccions socioeconòmiques evolucionen en consonància amb les transformacions tecnològiques. Aquest fet té una repercussió en l’ambient que envolta aquestes interaccions socioeconòmiques, i el territori en reflecteix els seus efectes.

La governabilitat d’aquests territoris requereix, pel seu bon funcionament, estar en consonància amb la realitat socioeconòmica del propi territori que governen.

La “societat de la informació”, que segons el sociòleg Manuel Castells, és la societat en la que estem vivint actualment, és caracteritza pel contrast entre el funcionament socioeconòmic i el funcionament de la “Governance” territorial.

L’economia de la “societat de la informació” posseeix un funcionament que no compateix las lògiques administratives-territorials, de les entitats polítiques (Estats, Comunitats Autònomes, Ajuntaments).

El funcionament socioeconòmic de la “societat de la informació” desfasa i deforma els territoris, i crea la necessitat de interpretar i adequar la “Governance” territorial en referència al desfàs i a la deformació del territori.

La realitat territorial catalana presenta un conjunt d’exemples d’aquestes deformacions territorials. El desequilibri territorial ha esdevingut un element estructural de la Catalunya dels últims 30 anys. Recordem que l’actual delimitació territorial de les administracions data del 1995. Molts lectors podran entreveure com han canviat les coses en les seves vides quotidianes des d’aquell 1995.

Mentre la societat s’ha transformat quantitativa i qualitativament des d’aquell 1995, la “Governance” territorial continua essent la mateixa, provocant un seguit d’externalitats negatives que reverteixen en la qualitat de vida dels habitants que viuen en aquest territoris governats.

Pel que fa a Catalunya la “Governance” territorial recau en els Àmbits de Planificació Territorial, format per l’agrupació de comarques. En segon lloc trobem les Comarques, format per agrupació de municipis. I per últim trobem els Ajuntaments.

Si bé el model territorial català està en consonància amb les directrius territorials de la Unió Europea, caldria repensar el seu funcionament.

A finals dels setanta del segle passat, en Lluís Casassas i Enric Lluch, van proposar un model que va rebre l’adjectiu de “revolucionari”. Veient la realitat actual podríem dir que el model presentat per Casassas-Lluch, el model dit de les Municipalies, presentava una interpretació molt consonant amb el temps que vivim.

La “revolució” del model de les Municipalies requeia en el seu model de funcionalitat territorial que pretenia aprofitar al màxim les sinèrgies territorials entre els municipis que pretenia agrupar.

Els dos geògrafs sabien que el model territorial de Catalunya presentava una tendència clara i definida vers el desequilibri. El model de les Municipalies era un intent des del baix de l’estructura territorial catalana, des del municipis, que pretenia corregir aquest desequilibri estructural del territori de Catalunya.

Dins de la cultura territorial catalana l’expressió “més enllà del campanar” fa referència al vici presents en l´àmbit dels òrgans municipals, que només posseeixen una visió estricte del propi territori. Negligint a voltes, les possibilitats de col•laboració, amb els municipis més propers, aprofitant al màxim les sinèrgies presents, tal i com pretenien els geògrafs del model de les Municipalies.

Pels temps que ens toca viure i veient la necessitat de corregir el desfàs i la deformació, entre el funcionament de la societat i el funcionament del territori, creiem que un bon punt de partida és el model de les Municipalies que ens permeti, més que mai, poder veure més enllà del campanar, en benefici de tot els habitants.

www.jaumecasanas.cat