El tour del Carnaval: Descobrint el Carnaval de Vilanova / Discovering Vilanova's Carnival

Ja aviso ara que la idea és molt primitiva, que se li hauria de donar més d’una i de dues voltes i que probablement no sigui del tot explotable econòmicament. Però no demana la gent iniciatives? Doncs aquí en presento una: “Descobrint el Carnaval de Vilanova” o, per al públic forà, com Eric Wirdheim ja promociona des de fa temps, “Discovering Vilanova’s Carnival”.

Descobrint el Carnaval de Vilanova seria un tour de 4 dies de duració que començaria el dijous al matí amb un taller per aprendre què és la merenga i com es fa. Els amfitrions serien la gent de la pastisseria Blanch, que mostraria en exclusiva la gran merenga protagonista de la tarda, i també en Jordi Morera, exemple d’un forner modern i que podria empatitzar fàcilment amb els forans. A la tarda seria el torn d’ensenyar als visitants la Merengada des d’algun balcó privilegiat, sense, això sí, oblidar abans fer un dinar típic amb xató, pastís de truites i merenga.

Divendres al matí els portaria a fer una ruta per les diferents escoles, per ensenyar que aquí el Carnaval es viu des de ben petits i que cada escola fa la seva particular celebració. Al migdia, i a falta d’idees més originals, una bona paella, que sempre fa goig.

La tarda del divendres és la que em falla més. Si bé és cert que tenim l’Arrivo, un dels actes centrals, igualment és veritat que es fa molt difícil vendre’l a algú de fora que no entén de què va aquesta celebració. Potser, ben explicat i situats en una posició clau, seria factible i atractiu.

Arribem a dissabte, un dia que molts vilanovins consideren fluix però que, en canvi, està ple d’actes i que (per a algú que ve de fora) pot ser una autèntica passada. I no exagero. Al matí els portaria al Mercat per veure les diferents parades, els seus dependents disfressats, el seguici del Rei Carnestoltes, els banderers desfilant, el Ball dels Malcasats i els diferents actes de les entitats (acte esportiu La Unió, acte Tonto Penya Filatèlica, etc.). Seguidament ens dirigiríem cap a la Plaça de la Vila per veure una nova edició del concurs de banderers de les diferents societats i, per acabar, i si fos possible, els acompanyaria a dinar al Mercat. A la tarda, passeig per la Rambla, que fa molt goig veure famílies disfressades, el Caramel, el Moixó Foguer i les diferents carrosses que decideixen exhibir-se pels carrers cèntrics de la nostra ciutat.

Abans de deixar-los lliures, ja cap al tard, els avisaria que demà presenciaran l’acte dels actes, l’epicentre d’aquest Carnaval i que tocarà matinar.

Així arribaríem a diumenge, dia de Les Comparses. Explicació especial es mereix La Comparsa atesa la seva singularitat, ja que són úniques i originàries de Vilanova i la Geltrú. Els lliuraria a tots una barretina per fer-los partícips de la festa i ens dirigiríem cap a la Rambla, per veure-ho en un lloc privilegiat, esmorzar i gaudir de les guerres des d’un altre balcó de la Plaça de la Vila. Amb més de 16.000 persones saltant pels carrers, l’espectacle estaria assegurat a idèntics resultats a la sorpresa i admiració dels visitants.

La Comparsa donaria el tret final al tour  “Descobrint el Carnaval de Vilanova” abans d’un últim dinar i tornada cap a casa. La participació de personatges amb ressò seria un punt molt interessant, així com també l’atenció constant als clients amb totes les explicacions i història dels actes presenciats. Obsequis com els cartells, una barretina o unes fotos professionals de l’experiència serien un excel•lent record a l’experiència viscuda.

La idea, com he comentat d’entrada, és simplement això, una idea. Però considero que el nostre Carnaval és únic i meravellós i, per més que Magda Bigas no consideri el Carnaval de Vilanova com un dels 10 millors del món, en el seu particular i subjectiu rànquing a La Vanguardia, la meva subjectivitat també em permet catalogar la nostra festa en el lloc més alt del podi.

Això sí! L’hem de saber promocionar exteriorment en la mateixa mesura que la gaudim des de dins. Si el nostre Carnaval té un valor tan alt culturalment i festivament, per què no treure-li una mica de suc?